La convivència entre ciclistes i vianants

Visc en un barri ple de carrils bici. Reconec que és molt agradable anar en bicicleta perquè tots els carrers planegen i els verticals acaben a mar. Fins i tot, la meva dona i jo, tenim dues fantàstiques bicicletes en el garatge que no fem servir. Deu ser, per si de cas un dia ens dóna el rampell de sumar-nos a la corrua de ciclistes que cada dia ens alegren el dia. Bé, això darrer és un eufemisme, perquè, alguns d’aquests ciclistes més que alegria aporten preocupació i temor. No tinc cap interès de ser atropellat per un ciclista i patir les greus lesions, fins i tot mortals, que acostumen a causar. 

És evident que una part de de ciclistes són persones civilitzades. Però hi ha alguns que deuen trobar més emocionant anar directament per l’acera sense i veure si poden desplaçar-se sense fer servir el carril bici. D’altres, deuen trobar una al·licient suplementari passar el semàfors quan estan verds pels vianants. També se’n poden trobar que deuen assajar com anar el més ràpid possible, bé per l’acera o quan el semàfor dóna prioritat als vianants. Com que som un ciutat molt imaginativa, en el meu barri els cotxes estan aparcats, en alguns carrers, creant un espai de doble carril per les bicicletes entre els cotxes i les aceres. Sempre ho he interpretat com una barrera de protecció. Res a dir, excepte que filustrar els ciclistes esverats en els passos de vianants és tan arriscat com córrer en els sant Fermins a Pamplona. 

Algú hauria de pensar-hi una mica per tal de poder afinar més la convivència entre vianants i ciclistes. L’ajuntament hauria de revisar la seva política de dobles carrils bici en carrers on la unidireccionalitat de la circulació viari fa que, de forma natural, el vianant tendeixi a mirar si pot ser atropellat per algun conductor distret, sense adonar-se que, en direcció contrària, baixa algun ciclista enfurismat. També podria ser feina de les autoritats municipals estimular que la policia local donés més voltes pels carrers del meu barri que, de forma general, no els veig massa, per tal de controlar el campi qui pugui dels ciclistes. No sé si ajudaria a millorar la convivència fer que les bicicletes portin alguna matrícula per tal d’identificar-les. Alguns ciclistes haurien de ser més conscients de que els carrers no són només per ells. Finalment, no sé que podem fer els vianants, a part de sortir al carrer amb molta més precaució de l’habitual.