Els mutazilites V

Tot i tenir el suport califal el moviment mutazilí va entrar en crisi fustigat pels ulemes sunnites, especialment pels que s'identificaven amb l'escola jurídica hanbalíes. Aquesta escola considerava que la revelació divina no podia sotmetre a la crítica humana. El teòleg iraquià Abul Hassan al Ashari (874-936) va promoure una via intermèdia per mitigar el debat sobre els postulats mutazilí. La síntesi d'aquest teòleg admetia la importància de la raó per formular la fe islàmica, però reconeixia que la raó havia de supeditar en tot moment a la revelació, també va defensar el caràcter increat de l'Alcorà. Aquesta escola teològica va desenvolupar una justificació racional de l'essència i existència de Déu. Van ser atacats pels mutazilíes acusant-los de creure en la predestinació. Els asharíes és una de les escoles de pensament islàmic amb major nombre d'adeptes entre els erudits musulmans. Al Marroc, aquest corrent al costat de l'escola de dret Malikí, formen part de la línia ideològica de l'Estat fins al punt que són esmentades per la Constitució.

Per què es va desintegrar el moviment mutazilí? Alguns autors sostenen que el suport donat pels abbasís a aquest grup era purament instrumental mentre va jugar a favor dels seus interessos. Com els mutazilí, a més d'un corrent teològica era també una filosofia política els califes es van aprofitar d'ella per consolidar-se en el poder i diferenciar-se dels omeies. Un cop els abbasís van aconseguir afermar el seu lideratge va ser fàcil distanciar-se del pensament mutazilí. La racionalitat en l'islam introduïda pels mutazilíes va ser contrarestada i derrotada pels corrents més tancades de l'islam, especialment pels que van aportar una coartada intel·lectual per legitimar el poder establert. Avui dia algunes veus suggereixen que les idees d'aquest moviment podrien útils per frenar l'auge de l'integrisme islàmic i una font d'inspiració per repensar la teologia islàmica.