Els cristians a l’Orient Mig

Avui, la situació dels cristians al països de l’Orient Mig és catastròfica. No hi ha cap país on els cristians no pateixin: atemptats, assassinats o persecució sistemàtica. Els experts opinen que la situació no anirà a millor. A mesura que els conflictes a l’Orient Mig augmentin els cristians en patiran les conseqüències. És probable que, a més tensió més emigració de cristians. Alguns d’aquests experts opinen que els cristians patiran molt més del que patiren en el règim otomà. El col·lapse de les institucions de l’Estat en aquests països fa que es pugui protegir eficaçment als cristians dels efectes de la radicalització anti-cristiana dels islamistes.  

A mesura que la pressió ambiental afavoreixi la emigració, els cristians orientals a l’exili aniran perdent progressivament les seves arrels. És més que probable que en dues o tres generacions no hi hagi prou memòria col·lectiva del que fou el cristianisme oriental. Les dades són prou eloqüents. A Iraq, abans de l’invasió nord-americana hi havia 1,2 milions de cristians, actualment n’hi només 300.000 la meitat dels quals viuen en camps de refugiats del Kurdistan. El panorama no és optimista perquè, a més radicalitat dels islamistes menys cristians.

Alguns experts aporten un petit bri d’esperança. Són del parer que la dramàtica situació del cristianisme afavorirà l’aparició de moviments de solidaritat amb ells des de països de fora de l’Orient Mig.  Aquest fenomen pot ajudar a que aquestes esglésies cristianes orientals no acabin de desaparèixer totalment. Altres experts opinen que, la pacificació de la zona, especialment Síria, pot provocar un canvi de tendència en aquest procés d’extinció del cristianisme. Es tractaria que els processos de pacificació dels territoris actualment en conflicte haurien d’incorporar en la seva agenda política la normalització de la presència dels cristians en les societats de majoria musulmana. Aquests països han de construir un concepte de ciutadania integrador on les adhesions religioses no siguin motiu de segregació o discriminació. La lluita unitària contra Estat Islàmic pot ser una font d’aprenentatge d’una nova realitat social a l’Orient Mig, molt més inclusiva del que ha estat fins ara.