L'anticlericalisme endormiscat

L’anticlericalisme endormiscat

11 juny 2017

He dubtat sobre quin havia de ser el contingut del meu d’escrit d’avui. Per casualitat he llegit un antic escrit fet, en el seu moment, per condemnar el gest d’intolerància que havia protagonitzat fa anys el col·lectiu anomenat “La Gallinaire” contra les creences d’una part dels barcelonins . Com que recentment alguns grups anarquistes han pintat algunes esglesioles i en el meu barri han tornat aparèixer cartells contra l’Església catòlica, crec que el vaig escriure fa anys, té encara vigència.

Els brètols agrupats sota el nom de “La Gallinaire” exhibiren ahir la seva mirada agressiva de la història contra vàries esglésies de Barcelona. Però no crec que siguin necessàries masses reflexions. Aquests individus i els seus gestos es desqualifiquen per si sols. Però sí cal manifestar la ràpida condemna contra aquestes manifestacions totalitàries. La indiferència no és bona consellera en aquests casos. Cal fermesa i contundència contra aquells que volen anular la llibertat dels demés. La llibertat és un bé que a costat molts anys en recuperar-la, ara cal defensar-la contra tota intolerància.

Per sort el vell anticlericalisme ja no divideix a la societat espanyola. La societat democràtica ha recuperat el valor de la convivència cívica basada en més respecte que tolerància. Masses intoleràncies, d’uns i d’altres, estan a l’origen dels fets del 1909 i en l’esperit de les dues Espanyes que pocs anys després s’enfrontaren en una guerra fratricida. La novetat del moment presents és que la societat d’avui no es troba fragmentada entre clericals o anticlericals. En la nostre societat no hi ha lloc, més enllà de les bretolades, per acollir els principis escrits en negre a les parets d’algunes esglésies de Barcelona. Les religions a casa nostre, amb l’Església catòlica al davant, tenen un compromís amb la societat molt diferent d’aquella església que Joan Maragall descriví brillantment en el seu article “L’església cremada”.