El civisme i la Guàrdia Urbana

Des de fa un dies que faig la mateixa pregunta als taxistes de Barcelona: ¿veu sovint els agents de la Guàrdia Urbana pel carrer?, ¿ percep que la Guàrdia Urbana es preocupa de mantenir el civisme en la conducció dels barcelonins? La resposta sempre és la mateixa: no. Tots coincideixen en l’observació de que els agents de la Guàrdia Urbana no estan en els carrers de Barcelona. Tinc la mateixa sensació. Els civisme en l’entorn urbà d Barcelona s’ha anat degradant de manera alarmant en els darrers anys. No és només el fet que alguns ciutadans, de la categoria vianants, mostrin comportaments fora dels cànons considerats cívics, també alguns conductors de cotxes, alguns ciclistes i alguns usuaris de patinets o altres andròmines amb rodes poden ventar-se del seu poc civisme. Dóna la impressió que, davant l’absència del poder vigilant de la policia local, alguns ciutadans han deixat el civisme a casa seva i s’han fet uns petits tirans de l’espai públic. 

És veritat que els comportaments cívics han de basar-se en la capacitat d’autocontrol de la ciutadania, però no està demés que la policia local, la Guàrdia Urbana en el cas de Barcelona, en nom de la seva competència de policia administrativa actuï per regular el compliment de les ordenances de civisme o altres normes de facilitin la bona convivència. La meva percepció, contrastada amb altres opinions, és que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha deixat de fer una de les seves funcions bàsiques. Davant de casa meva, en un cruïlla molt transitada per ciclistes transitant pel carril bici, un percentatge molt petit s’atura quan el seu semàfor està en vermell. Si m’acosto cap al centre de la ciutat, he de procurar esquivar els ciclistes que fan eslàloms entre els vianants o, en el cas d’agafar el cotxe, en més d’una cruïlla no puc creuar perquè alguns conductors han decidit, malgrat l’evidència de l’embús, obstruir el pas de la cruïlla. Un conjunt de despropòsits que si el ciutadà incívic es sentís més controlat per qui té la delegació d’autoritat, la Guàrdia Urbana, pot ser decidiria comportar-se d’una altra manera i tots ens sortiríem guanyant. Els governants municipals barcelonines haurien de revisar si les seves decisions sobre civisme i seguretat pública són les més adequades.