El corrent mutazilí representà l’esforç d’un sector de l'islam per
compaginar la religió amb la raó, el logos grec, i una lectura i comprensió
dels textos islàmics molt allunyada de qualsevol fonamentalisme. Prenent com a
referència l'evolució posterior dels corrents islàmiques en dos grans
tradicions: la sunnita i la xiïta, es pot considerar que els mutazilíes, foren en
el seu origen, eren una tercera via entre les dues corrents. Els mutazilíes es convertiren
en una important escola teològica islàmica durant segles IX i X gràcies a la
protecció rebuda per part d’alguns califes abbàssides. La tasca intel·lectual
d'aquest moviment va ser molt important per a traduir i incorporar les
principals obres filosòfiques gregues a la cultura àrab dels segles VIII i IX.
La teologia dels mutazilíes es fonamentava en el concepte de justícia
de Déu. Per la centralitat teològica d'aquest concepte els mutazilíes van ser
coneguts també com els Ashāb ul adl,
els Partidaris de la Justícia. La seva visió de la justícia divina, com a
fonament de la religió, partia de tres línies bàsiques. La primera, Déu és savi
i just. Quan Déu actual ho fa perquè és savi i per aconseguir un objectiu. La
següent línia argumental és que Déu no vol el mal i mai ho prescriu. L'última
línia és una defensa del lliure albir. Déu no crea o condiciona les accions de
les persones, siguin bones o dolentes, sinó que els individus són lliures,
creadors i responsables de les seves accions. De tal manera, la justícia divina
es complementa amb el lliure albir, ja que el premi i el càstig serien absurds
si l'individu no gaudís de llibertat per triar entre el bé i malament. Com Déu
és perfecte i just, no pot deixar de recompensar quan es fa el bé i castigar
quan es fa el mal.
Una altra qüestió tractada pels mutazilíes, i molt relacionada amb el
lliure albir dels individus, era el tema del mal al món. Com Déu, la màxima
expressió de la justícia i la bondat, pot permetre el mal ?. La resposta a la
pregunta està relacionada amb l'ús de la raó que Déu ha facilitat als individus
per poder distingir el bé del mal. Per als mutazilíes el bé i el mal no estan
compresos per l'escriptura revelada o la seva interpretació sinó per categories
racionals que són establertes a través de la raó. És la raó, doncs, l'àrbitre
final per distingir el bé del mal. Els mateixos designis de Déu són accessibles
al pensament racional i la investigació, i és la raó l'encarregada de
determinar el que és just i preceptiu en la religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada