Deia el cardenal Tarancón, que hi
ha alguns cristians que tenen torticolis de tan mirar a Roma. També podríem dir
el mateix, d’aquells que es passen el dia mirant al cel. L’esperat Regne de Déu
no és un somni metafòric. Serà realitat si comencem a fer-lo realitat en la
història dels humans. El Regne de Déu serà a prop si nosaltres l’avancem amb
les nostre obres. Homes de Galilea, ¿per
què us esteu mirant el cel? Jesús tornarà de la manera com vosaltres heu
contemplat que s’anava al cel. (Ac 1,11)
No ho podem negar, estem en el
món i som del món, però no hauríem de participar de la idolatria de la
mundanitat. El sentit de la vida que cerquem no el donen els predicadors de
falses esperances, sinó el convenciment de que l’amor ens vincula a una
experiència de vida plena i complaent. “En
el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món”
(Jn 16, 33)
Si alguna cosa ens distingeix als
cristians és que som seguidors de la causa de Jesús. ¿Quina és aquesta causa?.
Resumint podríem dir: alliberar a les persones de les injustícies, dels
sofriments interiors que empresonen i aportar vida esperançada allí on sembla
regnar la mort. “Les obres del seu braç
són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i
exalça els humils. Omple de bens els pobres i els rics se’n tornen sense res”
(Lc1,51-53)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada