En poques setmanes el panorama polític de l’Orient Mig ha sofert diverses sacsejades
força importants. Segons els esdeveniments, sembla que hi hagi un abans i un
després de la petita gira feta per Donald Trump per diversos països àrabs. La
visita en sí, ja és un fet prou consistent per ser analitzat profundament. Però
ara el que interessa és enumerar el que ha passat després. Posteriorment a la
visita la coalició internacional liderada pels Estats Units ha iniciat una
forta ofensiva contra Estat Islàmic a Raqqa, ciutat refugi de la direcció d’aquest
grup islamista sunnita. Sense solució de continuïtat es produeixen diversos
atacs terroristes d’Estat Islàmic a Londres i Paris. Quasi simultàniament
Aràbia Saudita, i uns quants països àrabs del Golf, decideixen aïllar econòmicament l’emirat de Qatar i Estat
Islàmic ataca el Parlament iranià i el mausoleu de l’aiatol·là Jomeini.
Tot està massa agitat per ser interpretat com simples casualitats. Cada cop
que els americans han volgut aplicar a l’Orient Mig polítiques de ma dura els
seus efectes han estat globalment negatius. El radicalisme sunnita salafista
modern emergeix per les estratègies perverses impulsades per la CIA a
Afganistan des de 1979. Però l’any 1989 la bèstia creada per desestabilitzar els
invasors soviètics es revolta contra els seus creadors. Apareix un terrorisme
salafista gihadista que troba en els atemptats globals un mitja d’actuació i propaganda.
La invasió d’Iraq de l’any 2003 fou el catalitzador que afavorí l’aparició d’Estat
Islàmic com a nou paradigma d’aquesta salafisme radicalitzat i terrorista. Després,
les decisions de desestabilitzar el règim siri l’any 2011 enforteixen encara
més les corrents del salafisme radical i donen cos a un Califat islàmic que
treu de nou les banderes negres i convoca la gihad contra els infidels. L’odi
ancestral, i actual, entre els àrabs d’Aràbia Saudita i els perses d’Iran s’ha
traslladat des de 2014 al Iemen on els primers donen suport al govern sunnita i
els segons a les guerrilles dels seus opositors xiïtes. Finalment, per
acabar-ho de complicar, Rússia decideix l‘any 2015 donar suport al règim sirià.
Mentrestant, Donald Trump, en el seu combat particular contra el terrorisme,
ataca tot el que li sembla musulmà. Durant la campanya electoral, tot i que Trump
es va comprometre a millorar les relacions amb els països àrabs, va regalar-nos
comentaris del tipus: "hi ha una
malaltia al cor de l'Islam" o "crec que l'Islam ens odia". En el seu recent viatge a Aràbia
Saudita digué als dirigents d’aquests país: “"totes les nacions de consciència han de treballar junts per aïllar
l'Iran.". Dit i fet. Als quatres dies de dir aquestes paraules els
saudites han iniciat la campanya d’assetjament a Iran mentre Estat Islàmic hi
posa el terror. Guiat per les seves originalitats Trump sembla haver donat a Riad
carta blanca per fer el que vulguin amb Iran oblidant-se que els saudites donen
suport, des de fa molts anys, als missioners salafistes que han anat pel món
escampant la visió més reaccionaria, tancada u perillosa de l’islam: el
wahabbisme saudita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada