La notícia pot haver passat desapercebuda: a Berlin a la mesquita Ibn Rushd-Goethe homes i dones preguen tots plegats. Aquest gest s’ha interpretat per un sector de l’islam com una ofensa. El nom de la mesquita és una homenatge a Ibn Rushd, Averroes, el savi cordovès desterrat al segle XII pel rigorisme almohade i a Johann Wolfgang von Goethe, el gran escriptor alemany. La comunitat musulmana d’aquesta mesquita és oberta. Afirmen que poden venir a pregar sunnites, xiïtes, alevís, homes, dones, homosexuals ... Tots menys els fidels amb burca i amb nicab, perquè la igualtat de gènere és un dels principis bàsics de la filosofia d’aquesta mesquita.
En aquest mesquita la crida a l’oració també la fan les dones. És normal escoltar “Allahu Akbar”, dit per un veu femenina mentre homes i dones es preparen per pregar. Preguen junts, barrejats, homes i dones uns al costat dels altres. Amb aquest gest han acabat la tradició secular de segregar les dones dels homes, situades en un lloc menys prominent. Un home i una dona dirigiren l’oració del divendres passat i, com ha gest d’integració interreligiosa, al finalitzar l’oració musulmana dos rabins feren una petita pregària jueva. Aquests musulmans han ensenyat a tot el món com, davant unes interpretacions violentes i integristes de l’islam, hi ha un altre camí per viure diferent la fe musulmana.
La mesquita on homes i dones preguen junts és un exponent del canvi que s’està produint en una part de l’islam d’Europa. Aquests musulmans han abandonat les concepcions tradicionals de l’islam i han emprés el camí de construir una fe articulada amb els paràmetres culturals europeus. Tot un canvi de paradigma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada