divendres, 23 de desembre del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Sovint tenim la sensació que la maldat, dit així i de forma genèrica, té més presència en el món que la bondat. Tinc la impressió que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que creen injustícies, desigualtats i patiments. Si les persones que tenen el poder decisori actuessin a favor del bé, tot aniria millor. No hem de perdre l’esperança i ens hem de mantenir esperançats que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i l’amor.
¿Qui pot estar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.
Salm 24 (23) 3-4
Els cristians hem d’acollir responsablement i fer nostra la paraula de Déu. Les persones de bon cor fan el mateix amb aquells els principis que semblen dictats per les divinitats. Tots hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). 

Nadal està a tocar. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar i pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Aquesta esperança es fonamenta en l’experiència de veure com cada dia hi ha petits signes que no tot està perdut. La vida aporta molts petits motius per la felicitat quotidiana. Cal saber-los trobar i aprofitar-los al màxim. La vida espiritual es fonamenta en una esperança certa i en la confiança que neix d’una fe que parteix d’una promesa que ve d’antic. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada