La cultura cristiana majoritària ha perdut el costum de resar l’Àngelus. Pot ser en alguna església al migdia repiquen les campanes. Res més. Aquesta pregària universal de l’Església catòlica ens situa en el fons del misteri que ens porta a Nadal. Angelus Domini nuntiavit Mariae i després de l’anunci la gran lliçó d’esperança confiada fiat mihi secundum Verbum tuum. Fem nostre el fiat de Maria i deixem-nos emportar per aquesta confiança que permet esperar contra tota esperança. Sense aquesta confiança extrema ens mouríem pels marges estrets de la realitat. Però el fiat ens convida a anar més lluny del que sembla possible. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”(Lc 1,38)
La fe sense obres és insuficient. És una fe morta, es deia abans. Necessitem allunyar-nos dels consells que mostren una fe només plena de devocions i cultes. Cal trobar els camins de les persones que estimen de cor i adonar-nos que les seves obres són testimoni de l’amor. La contemplació i l’acció ens han d’acompanyar mentre fem el nostre camí. La proximitat de la festa de Nadal ha de mantenir viva la necessitat d’actuar en bé dels altres. Com els pastors que reberen la bona notícia del naixement del Salvador, no hem de tenir por i deixar-nos emportar per la saviesa de Déu que està entre nosaltres. “Les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada