L’Advent ens apropa al dia de la festa de Nadal. Dia de gran alegria perquè ens anuncia que ha vingut una llum per il·luminar els que viuen a la fosca. L’encarnació de Déu en Jesús és el sentit de la nostra esperança. El Déu encarnat ens apropa a un temps nou on serà possible alliberar-nos de tot allò que empresona el cor i les injustícies que ens oprimeixen. Esperem el moment on seran resoltes les contradiccions aparentment irresolubles, quan els antagonismes més colpidors seran vençuts per la radicalitat de l’amor sense límits. “Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs”. (Is 35, 5-7).
L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Cada dia està ple de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar és acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres allò que les injustícies dels rics els hi ha pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Mt 10,11)
¿A on anem quan notem l’ànima cansada o l’esperit intranquil? Hi ha moments que els esdeveniments de la vida provoquen desconsol i torbament. És quan notem el cor trasbalsat i neguitós. ¿D’on traiem l’alè per continuar dempeus amb la nostra esperança viva? ¿on busca la nostra mirada trobar la claror de la vida? Els creients tenim posada l’esperança en Déu manifestat en l’amor que Jesús ens ensenyà. L’amor transforma l’angoixa i el neguit en estimació que cura i sana els dolors de l’ànima. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar” (Mt 11,28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada