divendres, 23 de desembre del 2022

El meu pessebre

He fet el pessebre, com cada any. Aquest any l’he fet amb figures grans. Fer el pessebre és, almenys per mi, un acte amarat de fe. El faig com els cristians ortodoxos pinten les icones: amb una profunda convicció teològica. Tot el pessebre expressa les meves creences, tant les religioses com l’arrelament a una tradició que em dona identitat. Les figures tenen el seu lloc assignat, més o menys idèntic cada any, llevat que alguna incorporació recent obligui a modificar alguna situació. La cova en una cantonada feta amb suros irregulars Unes petites i tènues llums il·luminen la meva petita obra que omple un bon tros d’un moble del menjador.

Faig el pessebre seguint l’estètica tradicional. Ni amago ni dissimulo que soc un pessebrista convençut. No m’agraden les desconstruccions d’aquesta tradició sota l’aparença d’una modernitat estètica. M’agraden els pessebres que s’entenen i aporten una proposta de sentit. La contemplació de les figures del meu pessebre evoquen uns valors que són universal i ens humanitzen. El nen Jesús al damunt d’una menjadora ens evoca uns valors que donen sentit a tota una civilització. Cada figura del pessebre és un manifest a favor d’una societat on la solidaritat i la fraternitat, el compromís per la justícia i la llibertat siguin valors universals. El meu pessebre és una evocació del que soc, dels meus records d’infant, l’afirmació d’una identitat que no vull perdre i la confessió d’una fe que em sosté.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada