Dins
del cicle de cinema espiritual s’ha estrenat la pel·lícula “Encén una espelma”.
En aquesta pel·lícula es presenta la situació repressiva contra la fe bahà’ís a
Iran. No és un circumstància nova pels adeptes a aquesta religió. Des dels seus
inicis la fe bahà’ís ha estat durament perseguida a l’Iran. A Pèrsia, a mitjans
dels segle XIX (1844) el jove Siyyid 'Ali-Muhammad anomenat Bàb (la porta) va
promoure un moviment religiós dissident dels xiisme. Bàb va anunciar la propera
aparició del missatger de Déu, el Qá’im que promet l'Islam i el precursor del
promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"),
que haurà de portar la pau i unitat a tota la humanitat. Aquest anunci
s’estengué entre la societat persa i donà origen el que s’anomenà, en aquell
moment, la fe babí. La fe babí va ser fortament perseguida per les autoritats
polítiques i eclesiàstiques de Pèrsia, que veieren en la seva expansió una
amenaça al seu poder i una confrontació amb els principis de l’Islam. Bàb morí
executat l’any 1850.
Les
idees de Bàb foren recollides per Mirza Husayn Ali Nuri (1817-1892) conegut com
Bahà’u’llàh que vol dir "glòria de Déu", membre d’una benestant
família persa, el seu pare Mirzá Buzurg-i-Núrí era ministre del govern del Xa
de Pèrsia. Bahà’u’llàh ho deixà tot per anunciar els ensenyaments de Bàb.
Bahà’u’llàh fou perseguit i condemnat al desterrament per la seva conversió a
la fe babí. A Bagdad (1863) va anunciar que ell era el missatger anunciat
“aquell a qui Déu farà manifest”. Quasi bé tots els babís acceptaren aquest
anunci i amb ell comença la fe bahà’í. Després de diverses persecucions
Bahà’u’llàh arribà a Terra Santa l’any 1868. Morí a Bahjí a prop de Sant Joan
d’Acre (Israel) i allí està enterrat. La seva tomba és motiu de peregrinació
pels membres d’aquesta religió.
Una
de les formes repressives del govern d’Iran contra les persones que professen
la fe Bahà’í és impedir el seu accés als nivells educatius superiors. Altres
tradicions religioses no musulmanes també pateixen aquesta discriminació. En el
cas de la fe Bahá’í els seus set màxims dirigents a Iran, els anomenats Yaran,
estan empresonats des de la primavera del 2008 condemnats a 20 anys de presó. La
comunitat bahà’í d’Iran ha intentat oferir, a través de la iniciativa anomenada
IBES, una formació superior alternativa. Però la repressió directa de les
autoritats contra les persones que hi col·laboren, bé com a formadors o
participants, fa difícil continuar endavant. Ni la pressió internacional sobre
el govern d’Iran ha aconseguit suavitzar la seva coerció a la comunitat bahá’í.
La pel·lícula ajuda a prendre consciència d’aquesta situació, però també és un
cant a l’esperança al mostrar com els bahà’ís, malgrat tot el seu patiment, han aprés a sobreviure i celebrar la seva fe.
Aquest és el sentit del missatge que tanca la pel·lícula “no maleeixis la foscor, encén una espelma” (proverbi xinés).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada