Identitats reparadores

Els canvis accelerats del món, a voltes incompresos i desconcertants, moltes persones perceben que els fonaments existencials trontollen. Sembla que aquests canvis qüestionen aquests principis o, simplement, els declaren obsolets. A més, moltes institucions que havien exercit la funció d’ordenar i aglutinar les persones establin vincles socials també es troben en el centre de les crítiques i desconsideració. L’enfonsament d’aquestes institucions crea una profunda confusió i és causa d’un cert desordre emocional.

Davant d’aquesta situació, han aparegut diverses propostes amb pretensió d’aportar una identitat salvadora i reparadora davant del desconsol que provoquen aquestes  situacions. Aquestes propostes identitàries poden sorgir des de diversos llocs: la política, la cultura, els moviments socials, la natura i els àmbits religiosos. Algunes d’aquests propostes resulten atractives i, fins i tot, poden resultar atractives i ser motius d’importants mobilitzacions amb notable transcendència política.

Mereix una atenció especial, les propostes d’identitat proposades per corrents fonamentalistes o tradicionalistes d’inspiració religiosa. La majoria d’aquestes propostes, no només representen una exaltació de la dimensió religiosa, sinó que també són propostes d’organitzar la societat exclusivament a partir dels principis religiosos al marge de la lògica política democràtica. Per algunes persones, aquestes propostes resulten atractives i provoquen importants adhesions perquè s’interpreten com respostes globals davant dels mateixos fenòmens de globalització. El risc de tot això es convertir el que és, en principi, la recerca d’una identitat perduda en una cosmovisió que anul·la i s’enfronta, alguns cops violentament, amb altres comprensions de la vida.