dilluns, 16 de novembre del 2015

Per comprendre més l’islam. El fenomen de la radicalització

L’actuació violenta dels salafisme gihadista obre molts interrogants sobre les motivacions últimes que impulsen a unes persones a incorporar-se a aquestes corrents radicals. Per comprendre millor aquestes qüestions he trobat interessant reproduir,a vull i dies successius, una llarga entrevista feta a Fethi Benslama a Le Monde culture et idees. Fethi Benslama és professor de psicopatologia a la Universitat Paris-Diderot i un estudiós del fenomen de les religions des de la perspectiva psicològica. La seva experiència clínica li permet respondre a la qüestió: ¿per què té èxit l’islamisme en una part de la joventut francesa?. Segons el professor Benslama el fenomen del radicalisme ha pres tal dimensió que només pot entendre’s des de la intersecció de vàries perspectives: la política,  la històrica i la clínica. Les dades sociològiques demostren que dos terços de les persones radicalitzades recentment a França (es calcula que en són 3.100 a l’any 2014) tenen entre 15 i 25 anys, i una quarta part són menors d’edat. La psicologia ensenya que durant el període de pas d’adolescència a edat adulta es quan es dóna, en algunes persones, un greu problema de formulació de la identitat.

El que es presenta com a "radicalització" és l’expressió del desordre del nostre temps en algunes persones. Aquesta és la perspectiva que aporta la psicoanàlisi: s’alteren els ideals a través dels quals es formen els individus i els col·lectius durant el procés de consolidació del subjecte humà. Benslama remarca que l'oferta gihadista es dirigeix de manera preferent als joves vulnerables a causa de la pèrdua d’elements d'identitat significatius. Se'ls ofereix un conjunt d'ideals, ideals total, que omplen aquestes falles, i permeten l'auto-reparació, i fins i tot la creació d'un nou jo, és a dir, una mena de pròtesi de creença que no crea cap dubte. Quan la gihad ofereix aquests ideals total pretén donar resposta a la fragilitat identitària d’aquests joves. Quan l’oferta d’identitat es troba amb la demanda d’aquests joves, el problema està resol. Com a conseqüència, es calma l'ansietat provocada per la manca d’identitat i apareix una una sensació d'alliberament i d'omnipotència. L’individu, fins aquells moments angoixat, experimenta que és una altra persona. Fins i tot, pot arribar a canviar de nom. Es produeix un fenomen de pèrdua de la individualitat.  Els discursos de les persones radicalitzades són similars. Això és així perquè els individus han perdut la seva singularitat. L’autòmata fanàtic substitueix a l’individu.

Els problemes d’identitat no són un fenomen exclusiu dels fills d'immigrants de famílies musulmanes. Segons les dades sobre les persones radicalitzades, el 30-40% d’aquestes són conversos a l’islam i amb poca preparació religiosa. Fethi Benslama anota que moltes d’aquestes persones busquen primer la radicalització abans de conèixer l’islam. L’anècdota és que alguns dels radicals islamistes francesos havien comprat per Internet el llibre “L’islam per analfabets”. Avui per avui,  l'islamisme radical és el producte més estès per Internet,  el més emocionant i el més complet. És com una navalla suïssa de la idealització, útil per desesperats tant per a ells mateixos com pel seu món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada