L’actuació
violenta dels salafisme gihadista obre molts interrogants sobre les motivacions
últimes que impulsen a unes persones a incorporar-se a aquestes corrents
radicals. Per comprendre millor aquestes qüestions he trobat interessant reproduir,a
vull i dies successius, una llarga entrevista feta a Fethi Benslama a Le Monde culture et idees. Fethi
Benslama és professor de psicopatologia a la Universitat Paris-Diderot i un
estudiós del fenomen de les religions des de la perspectiva psicològica. La
seva experiència clínica li permet respondre a la qüestió: ¿per què té èxit l’islamisme
en una part de la joventut francesa?. Segons el professor Benslama el fenomen
del radicalisme ha pres tal dimensió que només pot entendre’s des de la
intersecció de vàries perspectives: la política, la històrica i la clínica. Les dades sociològiques
demostren que dos terços de les persones radicalitzades recentment a França (es
calcula que en són 3.100 a l’any 2014) tenen entre 15 i 25 anys, i una quarta
part són menors d’edat. La psicologia ensenya que durant el període de pas d’adolescència
a edat adulta es quan es dóna, en algunes persones, un greu problema de
formulació de la identitat.
El
que es presenta com a "radicalització"
és l’expressió del desordre del nostre temps en algunes persones. Aquesta és la
perspectiva que aporta la psicoanàlisi: s’alteren els ideals a través dels
quals es formen els individus i els col·lectius durant el procés de consolidació
del subjecte humà. Benslama remarca que l'oferta gihadista es dirigeix de
manera preferent als joves vulnerables a causa de la pèrdua d’elements d'identitat
significatius. Se'ls ofereix un conjunt d'ideals, ideals total, que omplen aquestes falles, i permeten
l'auto-reparació, i fins i tot la creació d'un nou jo, és a dir, una mena de pròtesi
de creença que no crea cap dubte. Quan la gihad ofereix aquests ideals total pretén donar resposta a la
fragilitat identitària d’aquests joves. Quan l’oferta d’identitat es troba amb
la demanda d’aquests joves, el problema està resol. Com a conseqüència, es
calma l'ansietat provocada per la manca d’identitat i apareix una una sensació
d'alliberament i d'omnipotència. L’individu, fins aquells moments angoixat, experimenta
que és una altra persona. Fins i tot, pot arribar a canviar de nom. Es produeix
un fenomen de pèrdua de la individualitat. Els discursos de les persones radicalitzades són
similars. Això és així perquè els individus han perdut la seva singularitat. L’autòmata
fanàtic substitueix a l’individu.
Els problemes d’identitat no són un fenomen exclusiu
dels fills d'immigrants de famílies musulmanes. Segons les dades sobre les
persones radicalitzades, el 30-40% d’aquestes són conversos a l’islam i amb
poca preparació religiosa. Fethi Benslama anota que moltes d’aquestes persones busquen
primer la radicalització abans de conèixer l’islam. L’anècdota és que alguns
dels radicals islamistes francesos havien comprat per Internet el llibre “L’islam per analfabets”. Avui per avui, l'islamisme radical és el producte més estès
per Internet, el més emocionant i el més
complet. És com una navalla suïssa de la idealització, útil per desesperats
tant per a ells mateixos com pel seu món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada