Els àrabs abans de l’islam. La fe feta història

¿ Qui foren els primers habitants de la península aràbiga? ¿Quan s'emprà per primera vegada el terme àrab i a qui s'aplicà?.¿Qui eren els àrabs de l'època pre-islàmica? ¿Com estava organitzada la seva societat? ¿De què vivien i on s'assentaven?¿Van venir d'alguna part, d'on? ¿Com era el mitjà que habitaven, semblant a l'actual o molt diferent? Interessants preguntes que encara estan esperant resposta convincents. Hi ha moltes hipòtesis, però poques certeses històriques.

Es té escassa informació directa sobre les comunitats humanes que habitaven la Península Aràbiga abans dels temps de l'islam. Hi ha molt poques dades arqueològiques de la zona i els registres escrits són molt insuficients, bàsicament inscripcions i monedes provinents de la part sud de la península. Els primitius relats més estructurats de la història dels habitants de la Península Aràbiga provenen de referències d'altres tradicions culturals o de tractats d'historiadors musulmans escrits molts anys més tard dels esdeveniments narrats. Escriví l’arabista M. Lecker "les fonts literàries en àrab sobre la Aràbia preislàmica són abundants, però poques vegades donen respostes directes a les preguntes que són d'interès per a la investigació moderna". Molts dels tractats antics musulmans, si bé tenen l'objectiu d'establir la genealogia dels àrabs a partir de dades suposadament històrics, no hi ha evidències de quines són les fonts emprades per establir les relacions de parentiu, per la qual cosa es té la impressió que més aviat es tracta d'establir una genealogia que no contradigui el que diu l'Alcorà o la Sunna. La tradició històrica àrab, i de manera especial els genealogistes islàmics, projecten les seves creences de fe fonamentades dels llibres sagrats de la seva religió cap a les evidències etnològiques

Per poder obtenir més certeses sobre aquestes qüestions els investigadors han de realitzar excavacions arqueològiques en llocs on es té la certesa que hi ha jaciments amb interessant informació capaç d'aportar llums sobre aquests temes. No obstant això, les autoritats actuals d'aquests llocs són reticents a concedir permisos als arqueòlegs. Potser hi hagi la prevenció que algunes dades poden fer trontollar algunes de les actuals certeses històriques, algunes d'elles fonamentades en veritats de fe que en dades objectives. És evident que les autoritats locals són reticents a concedir permisos perquè els arqueòlegs puguin aportar dades certes sobre el que, ara per ara, són relats ben intencionades per fer quadrar la història amb la teologia. La majoria d'experts coincideixen a assenyalar que no hi ha cap certesa científica sobre els orígens dels àrabs. Totes les fonts disponibles avui per avui són de l'època islàmica. Són dades molt tardans. Per la seva banda, cap de les inscripcions islàmiques disponibles recolza l'estructura genealògica tradicional presentada pels tractats islàmics. Hi ha un gran consens a assenyalar que les dades de la historiografia islàmica estan estructurats per suportar ens dades de fe. Cal ampliar els coneixements geogràfics i antropològics per poder consolidar algunes de les hipòtesis existents. Si no, tot seran simples interessants especulacions, res més.