L’israelià
Yuval Noah Harari ha presentat el seu darrer llibre Homo Deus. Magnífica obra que complementa un altre extraordinari llibre
del mateix autor, Sàpiens. El darrer
llibre de Harari és una reflexió sobre l’aparent il·limitada capacitat de la
ciència moderna de modificar els paràmetres de la vida a través de la
tecnologia. Aquest llibre és una mirada inquietant al futur. Futur que s’endevina
ple d’incerteses per la gran capacitat de les biotecnologies per transformar el
mateix sentit de la vida. L’home pot acostar-se més cap la desitjada immortalitat.
Però res far suposar que les persones siguin mes felices. Al contrari. La
humanitat es diluirà sota la ciència i la tècnica que dominaran, manipularan i
substituiran el mateix sentit de la vida. L’Homo
sapiens quedarà substitut per un individu sense autonomia ni personalitat.
El
que Harari reflexiona no és una utopia, comença a ser una realitat fonamentada,
no només en el progrés tecnològic, sinó en un pensament que ho justifica i
estimula. El filòsof Nick Bostrom defineix aquesta corrent com transhumanisme.
Es tracta d’un moviment que propicia la millora de les capacitats físiques i
cognitives de l’Home sapiens per
aplicació de les noves tecnologies a fi d’eliminar els aspectes limitats de la
condició humana. Per això és parla de la idea de transhumanisme perquè a la fi
s’obtindria un individu modificat, molt diferent del que ha definit la
humanització tal com s’ha entès fins aquests moments. Els patrocinadors d’aquesta
corrent afirmen que la ciència permetrà la millora genètica dels fills, un
rendiment físic i mental superior, vèncer l’envelliment i emprar uns fàrmacs
que proporcionaran un benestar superior i la felicitat. Penso que al final d’aquest
procés, no s’albira un món millor de persones lliures, emancipades i felices,
sinó uns individus alienats, sense llibertat i que, en el camí de d’emular a
Déu, s’hauran convertit en una caricatura d’ells mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada