Els àrabs dominen el regne Nabateu

Segons els estudis d’alguns experts el mot àrab en l’època pre-islàmica, més que designar un llinatge, podia identificar a un col·lectiu humà que exercia diverses funcions socials com de vigilància, defensa territorial, funcionaris de l’administració i mercenaris al servei dels imperis veïns a Aràbia. Els assiris van ser els qui van donar notorietat als àrabs, tot i que es tenen informacions de la seva col·laboració dels sirians des del segle IX AC. El rei assiri Tiglath-Pileser III, VIII AC, va controlar als àrabs del desert de Síria i els va utilitzar com a guàrdies de la seva frontera amb Egipte, de policia a Mesopotàmia i com a funcionaris en l'administració de l'imperi. La participació dels àrabs en el sistema militar dels imperis d'aquells temps es va augmentar amb l'imperi Aquemènida del segle VI AC que va utilitzar als àrabs per defensar les seves fronteres amb Síria i Egipte, i al mateix temps els va utilitzar com a policia interior.

L'Imperi Aquemènida és el nom donat al primer i més extens imperi dels perses que comprenia els actuals estats de l'Iran, l'Iraq, Turkmenistan, Afganistan, Uzbekistan, Turquia, Rússia, Xipre, Síria, Líban, Israel, Palestina, Grècia i Egipte. La seva expansió territorial va començar, durant el regnat de Cir II (559-530 a. C) i va aconseguir el seu màxim apogeu en l'any 500 AC. quan va arribar a abastar part dels territoris dels actuals estats de Líbia, Grècia, Bulgària i Pakistan, així com certes àrees del Caucas, Sudan i Àsia Central. Aquest imperi va acabar l'any 330 AC. quan l'últim dels reis aquemènides, Darios III, va ser vençut per Alexandre el Gran. A la mort d'aquest, 323 AC, l'imperi va ser repartit entre els seus generals. Entre aquests Ptolemeu es va quedar amb Egipte, on fundà la dinastia ptolomeica, i C. Seleuco es va quedar amb l'Anatòlia central, el Llevant, Mesopotàmia, Pèrsia, l'actual Turkmenistan, Pamir i algunes zones del Pakistan, fundant la dinastia selèucida. Els àrabs a Síria van desenvolupar un important paper en les disputes dels selèucides i els ptolomeus per controlar el que havia estat l'imperi Aqueménida.

Mentrestant els àrabs anaren consolidant un important centre de poder conegut com el regne Nabateu que es va estendre entre els segles IV AC i I de la nostra era comuna. La base d'aquest regne, situat entre Palestina i Egipte, eren els àrabs i en ell va tenir un important paper la tribu Qedar. No obstant això, el paper dels àrabs a Síria va ser decreixent amb la invasió dels romans al segle I aC i la seva pèrdua d'influència va ser total amb l'abolició del regne nabateu al año106 de l'era comuna.