Viure
la vida és com caminar. Primer de tot, hem de saber quin és el nostre camí. On
volem anar. Després, hem d’optar pel camí i començà a fer-lo. Hem d’estar
preparats per avançar i superar totes les dificultats que podem trobar. També
ens hem de conèixer a nosaltres mateixos per saber quan aturar-nos per reposar.
En el camí trobarem a altres persones que haurem de relacionar-nos-hi. He de
saber aturar-nos de tant en tant per gaudir de l’entorn. En el caminar, podem
trobar dreceres. No sempre la drecera és bona. Cal saber discernir quina cal
agafar. Finalment, el camí té el seu punt final. Llavors serà el moment de
fer-ne balanç i assaborir el que hem fet. “He
d’anar fent el meu camí avui, demà i demà passat”. (Lc 13,33)
Al
llarg de la vida, les persones hem de prendre decisions importants. En aquests moments
és bo aturar-se, contemplar el que hem fet i volem fer, sospesar els pros i
contres, avaluar i judicar, i contrastar la decisió amb els principis que ens
estructuren. Aquest procés de discerniment comporta deixar-se també en mans de
la dimensió transcendent que ens aporta confiança i ens acull en la seva
misericòrdia. “Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu.
Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n’elegí dotze i els donà el
nom d’apòstols”. (Lc 6,12-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada