dilluns, 25 de setembre de 2017

Amb un somriure cap a la independència

Bastants comentaris de les xarxes socials en relació a l’entrevista de Jordi Évole al president Puigdemont confirmen la meva idea de que hi ha gent de fora de Catalunya que no ha entès de res el que està passant aquí. Alguns d’aquests comentaris planyen als catalans pel que consideren lideratge tou de Carles Puigdemont. Aquestes persones, com els governants de Madrid, no han entès que la mobilització catalana és bàsicament social. Som els catalans, els anomenats catalans emprenyats, que han prenent consciència del seu paper històric i han decidit canviar les relacions entre Catalunya i Espanya. La política ha vingut després. Ha estat la ciutadania qui ha promogut les campanyes continuades any darrera any al carrer. Des de 2010, la ciutadania ha ocupat els carrers amb imaginació, alegria i amabilitat per dir prou a l’estat espanyol i avisar al món que els catalans som el subjecte polític de la nostra història.

Els catalans i les catalanes han establert el calendari cap a la independència i durant aquest procés s'han fet més independentistes. Al començament la independència era un desig d'uns pocs, ara és un sentiment de molts. Es pot veure aquestes dies. Davant la repressió de l’estat s’han alçat veus per tot arreu: eclesiàstics, monges, instituts, universitats, artistes de tota mena, bombers i metges, gent gran i joves, impressors i comerciants, existeix un sentiment difós que no es pot seguir com ara. Per sort, també hi ha moltes persones, que no necessàriament són independentistes, que des dels pobles d’Espanya consideren que els catalans i les catalanes, i només nosaltres, tenim tot el dret a ser consultats amb un referèndum quin ha de ser el futur polític de Catalunya.  Lamentablement el poder polític de Madrid, el conjunt de forces que sostenen el règim constitucional, en lloc de comprendre que el problema de Catalunya ha de tenir un tractament polític han optat per posar en marxa l'aparell repressiu del poder: policia, fiscals, jutges i el control d'alguns medis de comunicació per ofegar les aspiracions dels catalans. Són aquests els que, en lloc de resoldre el problema de Catalunya estan enfonsant Espanya cap una deriva anti-democràtica i autoritària. 

Cap comentari:

Publica un comentari