De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem
mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada
dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una
petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu
paraules de vida eterna. (Jn 6,63b,68b)
L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé
el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar
honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té
sentit. Déu és amor. Aneu a aprendre què
vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes. No he vingut a
cridar els justos, sinó els pecadors. (Mt 9,13)
Per viure l’experiència creient no cal arribar-hi per la
possessió de coneixements refinats. La vivència de la fe neix de la pràctica de
l’amor ple als altres. És un camí d’estimació que demana tenir el cor
misericordiós per acollir a les altres persones com són i deixar-se transformar
per aquest encontre del qual neix l’experiència dels transcendent. Us enaltim Pare, Senyor del cel i de la
terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. (Mt 11,25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada