Agitprop, La nota inexistent

En els anys durs del comunisme com a forma d’estat l’agitprop es feia servir per manipular en favor propi les consciències de les persones. Avui, tants anys després d’aquella època, estem vivint una situació similar. Aquesta setmana s’ha fet un enorme debat polític a partir d’una informació periodística sobre una suposada nota, primer de la CIA i després del mateix govern americà, que ningú ha vist l’original. És una versió actualitzada del diuen, diuen i diuen fet famós per en Jordi Pujol. El cert és que la insistència d’alguns medis, especialment de fora de Catalunya, donava la impressió que la seva pretensió era escampar dubtes sobre la bona feina feta pels Mossos d’Esquadra en la lluita contra el terrorisme i, per responsabilitat derivada, es volia escampar dubtes sobre el govern de la Generalitat. Paradoxalment, donava la impressió de que Espanya era l’únic país del món on sembla que els actes terroristes siguin causats per la policia i no pels terroristes. 

Totes aquestes anomalies es donen pel moment polític que viu Catalunya. Dóna la impressió que tot si val per evitar el referèndum del 1 d’Octubre. L’Estat espanyol ha activitat la seva agitació i propaganda quan ha vist que Catalunya ha pogut resoldre sola l’atemptat del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils. El govern de Catalunya ha actuat com un estat sense necessitat de la tutela de cap altra institució política. A partir d’aquest fet, la maquinaria de l’agitprop s’ha possat en marxa i el ventilador de les calumnies i mentires. La filtració de la suposada nota pretenia desprestigiar les institucions catalanes. En Jordi Graupera afirma “els responsables d’aquesta filtració pensen que si els mossos apareixen com a responsables de l’atemptat, la credibilitat de la convocatòria del referèndum quedarà tocada”. Lamentable càlcul. Però, aquesta campanya difamatòria no fora possible sense la complicitat d’uns medis de comunicació, alguns de Catalunya i molts dels espanyols, que s’han prestat a difondre els continguts d’una suposada nota però ningú, al dia d’avui, ha publicat l’original. Tot és un interminable diuen, diuen i diuen, però cap dels medis suposadament objectius s’ha preguntat ¿on és la nota original d’on es deriven les altres publicades ?. L’agitprop no s’inventà per fer preguntes, sinó al contrari, per enterbolir i adormir les ments.