Recordo gratament la lectura del llibre d’Eric Fromm
titulat La por a la llibertat. La llibertat és un gran bé a protegir que cal
viure amb responsabilitat. Tenim por a perdre la llibertat i motius no ens en
falten. Sovint som més presoners de petites situacions que ens retallen la
nostra llibertat i esclavitzen el nostre esperit. Són els petits lladres
quotidians de la llibertat. “El Senyor
m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la
llibertat” (Lc 4,18)
¿On està al felicitat?, ¿quins són els seus camins?. No
trobo satisfactòria les propostes mundanes de felicitat. Són camins estèrils,
inassolibles, buits, superficials i totalment insensibles a la situació de les
altres persones. El seu ordre de prioritats és insolidari i egoista. Em trobo
més còmode relacionar la felicitat amb l’amor i alimentar la vida interior. “Quina felicitat tan gran, Senyor, reserveu
als vostres fidels” (Salm 30,20)
Sovint comento que l’amor salva. És veritat. Les persones
necessitem sentir-nos estimats. Al llarg del dia, cadascú pot ser testimoni de
la força de l’amor. Quan som amables, cordials, receptius i acollidors dels
altres estimem. Donem una oportunitat a l’amor per transformar la vida dels qui
ens envolten. “Jo, sabent que m’estimeu,
tinc plena confiança. El meu cor s’alegra, ja em veig salvat” (Salm 12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada