dimarts, 5 de setembre de 2017

10''

Aquest són el segons que dura l’anunci de la Generalitat que diu “Vas néixer amb la capacitat de decidir. Hi renunciaràs?. L’anunci és impecable perquè, tot i que a ningú se li pot escapar que té el 1-O com a taló de fons, el seu contingut formal és inqüestionable. Ni hi ha ningú que pugui negar el dret de les persones a decidir. Tot i aquesta neutralitat del eslògan aquesta frase ha provocat reaccions airades, fins i tot sembla que la fiscalia estudia actuar contra la Generalitat per aquesta anunci. Un dels cops que una institució pública decideix promoure un valor, el de la participació, la fiscalia s’activa i dóna la impressió  que pot actuar, penso motivada per allò del vagi a saber que faran amb el dret a decidir. És la mateixa lògica que impera en alguns polítics que manifesten que estan a favor del dret a la consulta, però no accepten consultar als catalans sobre la vinculació de Catalunya amb Espanya.


Les raons de marxar d’Espanya augmenten. Avui sentia al conseller Rull comparar les aportacions dels aeroports de Barcelona i Madrid als ingressos d’AENA, desproporcionadament més gran a favor de Barcelona  i les desigualtats de les inversions del govern als aeroports: Madrid un 20% i Barcelona 7%. Una altra raó. He sentit la intervenció del Fiscal General del Estado en la inauguració de l’any judicial, m’ha impressionat el seu menyspreu als catalans quan ha esmentat en el seu discurs les províncies catalanes, allò que ara en diuen demarcacions, com Barcelona, Tarragona, Gerona i Lérida. Aquest senyor, de nom José Manuel Maza, per càrrec institucional hauria d’estar al cas que el Senat d’Espanya aprovà en sessió del 26 de febrer de 1992 canviar la denominació de dues províncies catalanes que des d’aquells moments passarien a denominar-se Giron i Lleida. No hi ha masses interpretacions per explicar l’equivocació del Fiscal General del Estado. Estic convençut que no és un error. Amb llenguatge també s’expressen formes de denominació cultural i seguir parlant de Gerona y Lérida és un d’aquests casos. Vaja, que quan abans marxem millor. 

Cap comentari:

Publica un comentari