No sabem quan arribarà el nostre final. Sabem moltes
coses, però aquesta no. Per això ens cal en tot moment estar en pau amb
nosaltres mateixos i amb les altres persones.“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. (Mt 25,13)
¿Què és ser cristià? S’ha donat moltes respostes. De
tots, m’agrada creure que la fe és una relació d’intimitat amb Déu que s’obra
als altres per fer possible el que proclamà el profeta Isaïes i que Jesús llegí
a la sinagoga de Natzaret a l’inici de la seva predicació. “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m’ha ungit per portar
la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat,
i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat als oprimits i a
proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lc 4,18-19)
Tinc la impressió que les persones alguns cops diem o fem
coses que alteren les relacions amb els altres. Treballar a favor de la pau no
solament és manifestar-nos contra les guerres, sinó també treballar per la
cordialitat i amabilitat de les relacions entre les persones. “Feliços els qui posen pau: Déu el
reconeixerà com a fills” (Mt 5,9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada