¿Podem anar a dormir amb la
consciència tranquil·la? Aquesta senzilla pregunta ens la podem fer cada dia al
vespre. ¿Que hem fet durant el dia per acollir a l’altre? ¿Hem sabut estimar?
¿Hem estat amables i atents a les persones que ens envolten? Me’n vaig al llit, i dormo en pau / fins que
hem desperto / El Senyor am sosté. / No em fa por la multitud / que acampa al
meu voltant (Salm 3)
La pregària obre el cor a la
transcendència i reconeix les limitacions de la suficiència humana. Hi ha
moments que ajuden a prendre consciència de que ens cal trobar acolliment per
consolar els nostres neguits. Aquests moments difícils ajuden a l’abandonament
confiat per experimentar que anem sols pel camí de la vida. Senyor, sou indulgent i bo, / ric en l’amor
per a tothom que us invoca. / Senyor, escolteu la meva pregària, / escolteu la
meva súplica.(Salm 85)
No hi ha pitjor sord que qui no
vol escoltar. Hi ha persones que amb molt lucidesa ens adverteixen dels perills
d’una societat desbocada. Però, per regla general, no els fem cas i vivim com
si no passes res. Sembla que hi moment que tenim el cor endurit per escoltar
mals auguris. Hauríem de tenir orelles que escoltessin i ulls que hi veiessin. Els profetes només són mal rebuts en els
seus pobles, en la seva parentela i entre els de casa seva (Mc 6, 4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada