dimecres, 14 de febrer del 2018

La meva Quaresma


Avui és dimecres de cendra. Aquesta festa litúrgica indica als cristians que hem de preparar-nos per viure el temps de Quaresma. És un temps per avançar serenament cap a la joia de la Pasqua, el gran moment on tot es desvetllarà i veurem la llum ara amagada. Socialment la Quaresma es viuria en un profund anonimat sinó fos perquè les Carnestoltes recorden que s’acosta temps de penitència i abstinència. Des de fa temps intento viure el temps quaresmal contemplant el seu sentit pregon. Procuro assumir alguna renúncia que la visc com ascesi quaresmal, a més de obrir el cor a un penediment sincer de les meves mancances. La dimensió penitencial d’aquest temps litúrgic és necessària pel creixement interior. Els cristians necessitem contemplar el nostre cor més sovint. Aquests dies conviden a fer-ho. Són quaranta dies propicis per pouar en l’interior i reflexionar sobre la nostra vida a la llum de la relació que tenim amb Jesús. La Quaresma ajuda a descobrir les infidelitats personals que impedeixen estimar i seguir la causa de Jesús.

El camí quaresmal es fonamenta en el penediment, la conversió i l’adhesió a l’anunci de la Bona Nova. Valors sòlids, foment d’esperança renovada. Dóna la impressió que viure el temps quaresmal és anar contracorrent perquè hi ha molta superficialitat que ens arrossega i empresona. La conversió podria ser la descoberta de que, en el desert de la banalització, existeixen experiències d’amor que transformen i renoven les persones. Moltes d’aquests realitat estan al costat nostre i, per anar atrafegats i capficats en les coses nostres, probablement no hi prestem massa atenció. Cal l’actitud atenta del bon samarità i la seva mirada activa a la fraternitat.

La Quaresma és temps per purificar-nos i descobrir allò que és essencial en la vida, allò que aporta sentit al fet de viure i és font de joia interior. Un bon objectiu quaresmal és descobrir llavors d’esperança solidària i trobar la manera de participar-hi activament. Si ens sentim fatigats recordem-nos que ens d’obrir a l’amor i a la justícia. Hem de ser testimonis de la caritat. El papa Francesc ens ha recordat que tenim al nostre abast la pregària, l’almoina i el dejuni com a eines per vèncer les temptacions que refreden la caritat. Gràcies a la pregària podrem descobrir com sovint ens auto-enganyem quan ens apartem de seguir la voluntat de Déu; compartint els bens, en sentit ampli, podem estar al costat de les persones que necessiten l’ajuda solidària; i el dejuni pot ajudar a obrir el cor per deixar que Déu hi penetri. El dejuni apreciat per Déu, com recorda el profeta Isaïes es “allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat”  (Is 58,6-7). Practicant el dejuni que plau a Déu esclatarà en la nostra vida una llum com la del matí i les nostres esperances trobaran consol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada