La gestió de la notícia, la gestió de la privacitat i la gestió de la veritat

Reconec que gestionar les noticies deu ser una feina molt complexa i delicada. Sobretot perquè la delimitació entre la llibertat d'informar, la veritat i la manipulació és molt confosa i tènue. A més, si al damunt s'hi afegeix que l'objectiu de les empreses de comunicació és, en bona mesura, maximitzar guanys, llavors tot esdevé més delicat i, algun cop, més comprensible. Malgrat totes aquestes cauteles, hi ha bons informadors, bons periodistes, bons comunicadors i bons mitjans de comunicació. També és cert tot el contrari.

Tot aquest preàmbul ve perquè aquests dies hi hagut molt de soroll per les piulades del president Puigdemont al conseller Comín. M'ha sorprès l'habilitat que han tingut alguns mitjans per donar alguna notícia en relació aquestes  piulades. Però, qui s’ha emportat l’atenció ha estat el medi que donaren la primícia d’aquestes piulades. La gestió de les primícies és un dels misteris o riscos comunicatius. Publicar una primícia pot ser molt oportú o molt inoportú, depèn dels efectes de la notícia. No és suficient ser el primer cal ser oportú també.

Alguns cops les noticies cremen. Ens uns casos perquè un periodista té la responsabilitat de decidir que una notícia rebuda li dóna la categoria de primícia i en altres les notícies cremen, bàsicament perquè la seva. inoportunitat es posa de manifestat pels efectes incalculats que provoquen. La primícia informativa pot desvetllar irresponsablement converses de l’àmbit privat, com poen ser les piulades abans esmentades. Alguns cops, els medis no tenen escrúpols en traspassar els límits dels que pot ser moralment acceptable, i especular amb les notícies a fi d’aconseguir els objectius ideològics que interessen a una determinat medi de comunicació. Això es veu clar, per exemple, amb la filtració d’algunes notícies que, més enllà del seu suposat interès periodístic, el que pretenen és frenar o boicotejar un esdeveniment encara no publicitat, surt a compte filtrar-lo o generar una contra notícia i observar com les reaccions suscitades el neutralitzen, el dificulten i, davant l'enrenou, els seus promotors, presoners d’una incertesa incalculada, consideren millor aturar el projecte i passar-lo a la condició de projecte non nat.