La única certesa de la vida és
que hem de morir. L’Evangeli ens diu que no sabem quan. Això fa que haguem
d’estar preparats per assumir la partença definitiva. Aquesta preparació comporta
estar en pau amb nosaltres mateixos i viure cada instant en plenitud i en tota
la seva dimensió. Cada instant condensa la joia de viure, en cada instant es
manifesta la plenitud de la vida. Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora (Mt 25, 13).
Hi ha moments que ens quedem
presoners dels nostres prejudicis i els estereotips condicionen el nostre
pensament. Per avançar cal desprendre’s d’aquestes imatges que condicionen els
nostre pensaments i obrir la ment a noves maneres de comprendre la realitat. Quin cor tan ofuscat ¿Teniu ulls i no hi
veieu, orelles, i no hi sentiu? (Mc 8,17-18).
Cada dia tenim moltes oportunitats
per exercir la caritat, la misericòrdia i la compassió. Quan ho fem, hem
d’actuar amb sinceritat i convençuts que són actes d’amor. Quan ho fem, no
cerquem el reconeixement dels altres sinó l’acompliment d’una llei que tenim en
el cor: estimar. Mireu de no fer el bé
davant de la gent perquè ho vegin (Mt 6,1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada