Hi ha moments que podem
sentir-nos aclaparats pels problemes. Les preocupacions poden afeixugar-nos, fins
hi tot preocupar-nos i entristir-nos. És normal que davant d’aquestes
situacions, des del més profund del cor, reclamem ajut i ens obrim a
l’acolliment càlid que ens donen altres persones. Per això nosaltres cada dia
podem obrir el nostre cor per acollir a persones afligides. No endurim el
nostre cor. Allunyeu de nosaltres els
mals que ens afligeixen (Salm 24,22)
Viure confiats dóna felicitat.
Experimentar la confiança omple de pau. Si confiar és complaent, també hem de
procurar que les altres persones confiïn amb nosaltres. La confiança és una
relació bilateral construïda amb acolliment i amabilitat.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena el repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
(Salm 22)
Hem de ser amables en les nostres
relacions. No hem d’enfadar-nos, ni contribuir a que les altres persones
estiguin enfadades. En tot moment, hem de ser respectuosos, no menysprear als
altres, ni emprar paraules burletes quan parlem. Hem d’estimar i ser actius
pacificadors de les relaciones humanes. Ni
que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes
que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés
primer a fer les paus amb ell, ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt
5, 23-24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada