dilluns, 11 de juny de 2018

Sínode de bisbes sobre l’Amazònia


Els coneixedors de les dinàmiques vaticanes comenten que el papa Francesc té moltes esperances en el sínode de bisbes sobre l’Amazònia a celebrar el proper octubre de 2019 al Vaticà. M’han avisat que cal prestar molta atenció al desenvolupament d’aquest esdeveniment. No serà un sínode de tràmit per abordar aspectes de responsabilitat ètica i ecològic o parlar de la pastoral dels indígenes com voldrien alguns sectors eclesials. Sembla que el papa vol aprofitar les circumstàncies especials de la situació de la pastoral a l’Amazònia per tractar de temes que tenen projecció a tota la universalitat de l’Església catòlica. El passat divendres es presentà en el Vaticà el document preparatori d’aquest sínode i la seva lectura es pot concloure que hi ha la voluntat de presentar l’ “Església amb rostre amazònic”.

El document preparatori es divideix en tres parts seguint el mètode de "veure, jutjar (discernir) i actuar". El text explica amb preguntes que permeten "un diàleg i una progressiva aproximació a la realitat i expectativa regional d'una cultura de la trobada". Perquè, com precisa el document, "els nous camins per a l'evangelització i el plasmar una Església amb rostre amazònic passen per els camins d'aquesta «cultura de la trobada» en la vida quotidiana". Al presentar el document s’ha insistit que el sínode ha de saber entendre el reptes que la regió amazònica planteja a la vida de l’Església catòlica i fer-ho amb actitud escolta activa: “els qui no habitem aquestes terres necessitem de la vostra saviesa i coneixement per poder endinsar-nos, sense destruir, el tresor que amaga aquesta regió". L’Amazònia planteja uns desafiament que van més enllà les dinàmiques locals i, pel seu abast, s’estenen a tota l’Església universal i incideixen en el futur del planeta. Per abordar tota aquesta problemàtica es demana "canviar el paradigma històric en què els Estats veuen l'Amazònia com rebost dels recursos naturals, per sobre de la vida dels pobles originaris i sense importar la destrucció de la naturalesa".

En el document preparatori se subratlla així mateix que "el procés d'evangelització de l'Església a l'Amazònia no pot ser aliè a la promoció de la cura del territori i dels seus pobles. Per a això, necessita establir ponts que puguin articular els sabers ancestrals amb els coneixements contemporanis ". El sínode de bisbes "està cridat a identificar nous camins per fer créixer la cara amazònic de l'Església i també respondre a les situacions d'injustícia de la regió, com el neocolonialisme de les indústries extractives, els projectes d'infraestructures que danyen la seva biodiversitat, i la imposició de models culturals i econòmics aliens a la vida dels pobles ". L'Església amb rostre amazònic ha de «buscar un model de desenvolupament alternatiu, integral i solidari, basat en una ètica que inclogui la responsabilitat per una autèntica ecologia natural i humana, que es fonamenta en l'evangeli de la justícia, la solidaritat i la destinació universal dels béns, i que superi la lògica utilitarista i individualista, que no sotmet a criteris ètics els poders econòmics i tecnològics ".

Segons diu el document preparatori del sínode, cal encoratjar a que tot el Poble de Déu no sigui indiferent a les injustícies de la regió per poder descobrir, en l'escolta de l' esperit, els desitjats nous camins. Aquests nous camins per a la pastoral de l'Amazònia exigeixen "rellançar l'obra de l'Església" al territori i aprofundir el "procés d'inculturació" que exigeix ​​que l'Església a l'Amazònia faci propostes "valentes" , que suposa tenir «gosadia» i «no tenir por», tal com demana el papa Francesc. En aquesta línia el document destaca que cal “proposar nous ministeris i serveis per als diferents agents de pastoral que responguin a les tasques i responsabilitats de la comunitat. En aquesta línia, cal identificar el tipus de ministeri oficial que pot ser conferit a la dona, tenint en compte el paper central que avui ocupen les dones a l'Església amazònica. També cal promoure el clergat indígena i nascut al territori, afirmant la seva pròpia identitat cultural i els seus valors. Finalment, cal repensar nous camins perquè el Poble de Déu tingui millor i freqüent accés a l'Eucaristia, centre de la vida cristiana”. Aquest plantejament introdueix, serenament,  la perspectiva de l'ordenació ministerial de dones i dels viri probati, aquests homes casats que s'han demostrat a nivell humà i pastoral. Diversos bisbes, inclòs el cardenal Hummes, han patrocinat aquesta resposta a la dificultat de crisis de vocacions sacerdotals. L’expressió viri probati "homes provats" en fou introduïda pel Concili Vaticà II en el dret canònic de l'església catòlica per referir-se als homes casats, de vida cristiana madura i contrastada, als quals, de manera extraordinària, s'admet l'ordenació sacerdotal (com diaques, preveres o bisbes).

El document presentat divendres passat és un document preparatori i no és encara el document de treball del Sínode. Advertiment fet pel cardenal secretari general del Sínode Bisbes, Lorenzo Baldisseri. Però es va negar a descartar a priori cap hipòtesi de treball, assenyalant que el mateix document assenyala que les "noves vies" per explorar el Sínode "afectarà els Ministeris, la litúrgia i la teologia" , incloent l'aprofundiment la "teologia índia". Certament, aquest sínode pot ser un moment perquè l’Església catòlica discuteixi i decideixi sobre diversos temes urgents plantejats per moltes comunitats cristianes a fi de fer més efectiva la pastoral en les societats contemporànies. Els temes insinuats pel document preparatori del Sínode són complexos i ben segur que no deixaran indiferents a molts sectors eclesials uns perquè entreveuran una oportunitat per renovar la vida eclesial, altres pel temor de l’abast de la reforma que sembla vol emprendre el papa Francesc. Caldrà estar-hi molt atents a veure com es desenvolupen els aconteixements.

Cap comentari:

Publica un comentari