Enfront la cultura de la venjança, de l’odi o del “si la fas, la pagues” hem de proposar la reconciliació, el perdó i
l’amor. Sé que costa perquè la societat sembla exigir el contrari: revenja i
tornar mal per mal. Però, mai el mal es pot combatre amb més mal, sinó amb amor
i bé. “No us hi torneu contra els qui us
fan mal. Si algú et pega a la galta
dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu
vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un
quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani”. (Mt
5,38-42)
Estimar als enemics costa, és fa difícil. Vivim en una societat orientada a
aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una
relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol
dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu
els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del
vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure
sobre justos i injustos” (Mt 5, 44-45)
La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer
les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per
recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient
que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. “Mireu de no fer el bé davant de ela gent
perquè ho vegin (...) Quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga
què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que beu tot el que
és secret, t’ho recompensarà” (Mt 6,1.3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada