dimarts, 26 de juny de 2018

Reinventar la política II - Atac a la política

L'atac a la utopia sorgeix des de diversos fronts. Succeeix quelcom del que ja ens havia advertit Juan N. García Nieto: "invocar a la utopia com un elment inspirador per a un projecte social no és alguna cosa que estigui molt de moda. Vivim dominats, almenys aparentment, per la cultura de l'eficaç, del pragmàtic, del verificable. En nom d'aquestes cultures s'ha proclamat el requiem per les utopies" (García Nieto, J.N. "Un projecte de societat en clau d'utopia". Quaderns Cristianisme i Justícia nº 27, Barcelona, 1989 p.5). Davant tants envits la utopia sembla retrocedir i amagar-se entre les bambolines de la història. Per què?. No haurem sabut defensar, amb convicció i insistència, que la utopia segueix sent necessària com a alè de la humanitat?. Em fa l'efecte que, en massa ocasions, molts de nosaltres hem parlat i teoritzat molt bé sobre la utopia, però hem fallat estrepitosament en pretendre fer de la utopia una experiència vital. Hem viscut de la utopia, però no hem viscut en la utopia.

Els camins per aconseguir els inèdits viables són múltiples. Cap a ells apunten diverses experiències humanes que busquen, entre els esdeveniments del món, llavors d'esperances que confirmin la validesa del projecte utòpic. Els camins són múltiples i cap d'ells resulta més privilegiat que l'altre, si tots apunten cap a l'horitzó utòpic comú. De tots els àmbits on és possible contemplar la utopia cara a cara, m'interessa parlar d'un de manera especial: la política.

La política és un espai on fer possible una projecció viable de les utopies. Gràcies al seu lliurament desinteressat molts de nosaltres vàrem comprendre i comprenem àdhuc, quan necessàries són les fidelitats i les conviccions en l'activitat política. La política ha de remetre'ns a la utopia.

Cap comentari:

Publica un comentari