Les impostures polítiques

Vivim instal·lats en el temps de les impostures polítiques. El que sembla que és, no és i el que hauria de ser, no és. Tot es queda en una gran simulació. Un defraudador d’hisenda pot arribar a ministre de cultura de l’Estat i, en lloc de ser cessat immediatament, els ciutadans hem d’esperar que dimiteixi, sense estar massa convençut d’haver fet res reprovable moral i políticament. El ministre de l’interior, qui té la potestat per definir l’aplicació dels criteris en les institucions penitenciaries passa el problema dels presos preventius a un jutge i aquest, ha de recordar-li a un antic col·lega, que la competència la té ell. Un ministre seriós, de cop i volta sembla que ja no ho és al demostrar-se que desconeix quines són les seves competències. Dues ministres parlen, amb to seré i amable, que s’agreix, que cal prendre mesures per destensar la relació amb Catalunya i proposen acostar els presos en presó preventiva, però el ministre del ram, el mateix que abans passava la pilota al jutge, ara es desentén del tema tot i haver fet unes declaracions en aquest mateix sentit. Més que un govern sembla una olla de cols.

La governança està en mans de calculadors especialista en demoscòpia i gestors de comunicació política. Aquests s’han esforçat en transmetre una primera imatge de serietat governamental organitzant una macro operació d’acollida d’immigrants perduts per la Mediterrània, però la realitat torna a parlar-nos de la impostura. Mentre es feia correctament aquesta operació sota l’atenta mirada de centenars de càmeres a València, més d’un miler de persona arribaven en pasteres a les coses del sud d’Espanya. Mentre els focus mediàtic estava en un punt de la costa, en un altre la tragèdia tornava a engolir-se a vàries desenes de persones. I el problema segueix sense que des dels sectors governamentals ningú hagi proposat una política europea d’asil i acolliment d’immigrants. Segur que el govern intentarà fer coses positives però la pregunta és: ¿quan de temps durarà el seu govern? La resposta està en part en el vent, sent més precís, en les enquestes electorals. Durarà el temps que calgui fins que els vents demoscòpics diguin que cal convocar eleccions perquè es poden tenir bons resultats. Mentrestant la sensació és que es governa sense direcció coneguda, malgrat que la moció de censura havia de comportar una proposta de programa polític. ¿Es pot governar eficaçment en aquestes condicions?