Ser cristià a Europa Occidental

El Centre de Recerca Pew ha publicat una anàlisi sobre alguns dels aspectes del ser cristià a Europa Occidental. Tot i que la majoria de cristians europeus no són practicants tenen determinades actituds  comportaments que els diferencien de les persones que manifesten no tenir cap religió. Altres punts de desacord són les diferents valoracions sobre Déu i el paper de la religió en la societat. La majoria d’europeus occidentals segueixen definint-se se com cristians encara que el seu nivell de pràctica sigui molt baix. El 91% de les persones enquestades han estat batejades, el 81% educades en la doctrina cristiana i un 71% es consideren cristians, però només un 22% van un cop al mes, o més vegades, a un culte.

La conclusió del Centre de Recerca Pew és que Europa és una de les regions més secularitzades del món. Malgrat que un alt percentatge dels europeus hagin estat batejats o educats en la doctrina cristiana, estan allunyats de les esglésies per culpa dels escàndols eclesials o la postura que presses en relació als temes socials. Aquest estudi ha determinat que la identitat cristiana segueix sent un marcador important a Europa Occidental, fins i tot entre aquells que van a l'església en rares ocasions. No és tan sols una identitat «nominal» desproveïda d'importància pràctica. Per contra, les opinions religioses, polítiques i culturals dels cristians no practicants sovint són diferents de les dels cristians que van a l'església o els adults sense religió. Els qui s'identifiquen com a cristians (ja sigui que vagin a l'església o no) són més proclius que les persones sense religió a expressar opinions negatives sobre els immigrants, així com sobre els musulmans i els jueus.

Les dades sobre Espanya són ben eloqüents. A Espanya, el 38% dels cristians que van a l'església, de la mateixa manera que aproximadament el mateix percentatge (43%) dels cristians no practicants, manifesten que l'Islam és fonamentalment incompatible amb la cultura i els valors espanyols. No obstant això, entre els adults sense religió, un menor percentatge (29%) diu que l'Islam és fonamentalment incompatible amb els valors del seu país. Existeix un patró similar a Europa sobre si haurien d'imposar-restriccions a l'abillament de les dones musulmanes en públic: els cristians són més proclius que les persones sense religió a dir que a les dones musulmanes no se'ls hauria de permetre cap abillament religiós. Els cristians que van a l'església, els cristians no practicants i les persones sense religió també es diferencien per les seves actituds cap al nacionalisme. En comparació amb els cristians que van a l'església, els cristians no practicants són menys propensos a expressar opinions nacionalistes. No obstant això, els cristians no practicants són més propensos que les persones sense religió a afirmar que la seva cultura és superior a la dels altres i que cal tenir avantpassats del país per compartir la identitat nacional.

Per exemple, a Espanya, aproximadament tres quarts dels cristians que van a l'església (76%) manifesten que és important baixar d'una família espanyola per ser «realment espanyol». Entre els cristians no practicants, el 64% adopten aquesta posició, però aquesta xifra segueix sent més gran que el 42% d'adults espanyols sense religió que diuen que baixar d'una família espanyola és important per ser realment espanyol. Una dada sorprenent de l’enquesta és que tant els cristians que van a l'església com els no practicants són més propensos que els adults sense religió d'Europa Occidental a expressar opinions nacionalistes, contra els immigrants i contra les minories.