El neofeixisme rampant

Comença l’any 2019 i els auguris no conviden a l’optimisme. Alguns dels discursos dels nous governants del Brasil al moment de prendre possessió remouen la consciència. Les seves constants apel·lacions a Déu per justificar el seu extremisme ideològic em deixaren estupefacte. El caràcter confessional d’aquestes  intervencions, com la reivindicació de l’herència judeo-cristiana com una referència cultural, obliga a una contundent desqualificació per part de les autoritats religioses, siguin catòliques o evangèliques. No es utilitzar el cristianisme per justificar plantejaments polítics excloents, antisocials i discriminatoris. El nou conservadorisme que governa ara el Brasil empra el nom de Déu en va. Les seves apel·lacions constants als evangelis, per més que vulguin presentar-se com a cristianes, són contràries a la causa de Jesús.

Més a prop nostre, a Espanya, algunes enquestes demoscòpiques vaticinen l’ascens de la dreta extrema al nostre país i un possible èxit electoral d’un front conservador gràcies al suport de la dreta extrema. Aquesta possibilitat agita la por al retorn dels postulats feixistes. És preocupant que la societat espanyola avali amb suport electoral la involució democràtica patrocinada per l’extrema dreta. Com a reacció això la dreta conservadora està endurint els seus plantejaments per no deixar el seu espai polític en mans de l’extrema dreta. La necessitat de consolidar aliances polítiques facilita que les agendes polítiques de la dreta conservadora siguin cada cop més sensibles als postulats dels neofranquistes àvids de conquerir espais polítics. Aquest viratge polític està modificant l’horitzó moral de la societat espanyola. Valors que semblaven inqüestionables com a conquesta democràtica, com per exemple, la igualtat de gèneres, ara són qüestionats impúdica i públicament pels nou feixisme espanyol.

L’any 2019 pot ser l’any de la irrupció i consolidació del feixisme polític. No esten lluny dels fenòmens que es donen en altres països europeus. Entorn aquest del concepte de feixisme s’aixopluguen diverses ideologies totalitàries que tenen en comú el refús de tot allò que representa pensament modern; la negació de la diversitat; la por a la diferència; el combat a les polítiques de gènere; la xenofòbia i la defensa de postulats contra les política d’acolliment als immigrants. També patrocinen una visió populista de la política i la màxima simplificació de l’anàlisi política; una comprensió autoritària de l’acció política; el combat a la llibertat d’informació i crítica; i la reivindicació de la supremacia de l’herència judeo-cristiana enfront altres aportacions del pensament humà. El feixisme, en múltiples formes i variants, amenaça fortament a Europa i Amèrica. Hem de prendre seriosament aquest desafiament.