Hi ha una creixent preocupació
entre els politòlegs i pensadors sobre la necessitat de repensar la democràcia
liberal per evitar la seva progressiva perduda de qualitat. Voldria reflexionar
sobre alguns esdeveniments recents que penso que són una mostra d’aquesta
debilitat democràtica de les societats contemporànies.
Primer esdeveniment. El president
del Parlament de Veneçuela es proclama president legítim del país i tot seguit
Estats Units, i després altres països, li donen el seu reconeixement. Pocs dies
abans, el Vice-president nord americà havia demanat canvis polítics en aquest
país. Aquest maniobra, un vertader cop d’estat, es fa contra el que havia votat
democràticament el poble veneçolà que havien escollit a Nicolàs Maduro com a
president. Tot i no ser sant de la meva devoció, el cert és que la legitimitat
democràtica la tenia ell i ara, com si fos episodi de Homeland, els nord-americans decideixen canviar de president.
Segon esdeveniment. Aquest és més
proper. El conseller Quim Forn, avui empressonat injustament i a qui tinc en alta consideració personal i política, decideix, en una llarga carta, proposar-se com a
candidat a l’alcaldia de Barcelona. Ràpidament els tertulians ja especulen amb
qui formarà cartell electoral. De tots els noms suggerits l’únic que ha estat
escollit a través d’un procés de primàries per ser candidata és la Neus Munté.
¿Qui ha decidit la nominació de Quim Forn? ¿Qui decideix el seu cartell electoral?
Els esforços per renovar els processos de nominació queden emmascarats per maniobres
de despatxos. Flac favor també als esforços de millora de la qualitat
democràtica.
Tenim sèries dificultats per
regenerar la democràcia liberal. Hi ha masses situacions que demostren la feblesa
dels esforços i la necessitar de prendre’s més seriosament la crisi de la
democràcia, ja que es corre el risc de banalitzar més la mateixa democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada