Tinc la sensació que el temps actual ens aboca sovint massa a l’acció contínua
que no ens deixa moments per trobar-nos a nosaltres mateixos. Cal asserenar-nos
i trobar moments per la pregària, per exemple, o altres experiències de vida
interior. Gràcies a aquestes estones les persones gaudim d’espais d’intimitat
per discernir el què cal fer. “De bon
matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà
pregant” (Mt 1,35)
Les riqueses no ajuden al creixement de l’esperit. L’afany per acumular
bens és un destorb per aconseguir la pau interior i inquieta als cors.
Atresorar diners tendeix a fer-nos insolidàries amb les persones que pateixen
necessitats o necessiten ser acollides en la seva dissort. “Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens, dóna-ho als pobres
i vine amb mi” (Mt 19,21).
La família és lloc on
han de transmetre’s els principis i els valors que fonamenten sòlidament la
vida. Per més que l’escola pugui ajudar, són els pares, en primera consideració
i l’entorn familiar després, els vertaders responsables de l’educació dels seus
fills. “El que vam sentir i aprendre, el
que els pares ens van contar, no podem amagar-ho als nostres fills, i que ells
ho contin als qui vindran” (Salm 77)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada