La Crida i els cridats

Dissabte passat va néixer formalment la Crida per la República, la Crida en forma abreujada, i fou escollit el seu òrgan de direcció. Vaig participar-hi i, deixant a banda les intervencions polítiques finals, vaig trobaril·lustratiu l’èmfasi, manifestat en forma d’aplaudiments per part dels assistents, a determinades intervencions dels aspirants a ser votats pels òrgans de direcció. Cada cop que algun d’ells criticava al partidisme, al sectarisme dels partits o la necessitat d’unitat per avançar cap la República, el públic arrencava a aplaudir amb ganes. També passà el mateix cada cop que algú esmentava la importància de les persones davant de les direccions partidistes o aquells rèmores del pensament que fan interpretar el present amb criteris del passat. Ensumava una revolta de unes bases que prenia distància de l’arrogància dels partits i de les seves direccions. Per això la insistència d’alguns oradors en la bondat de que la Crida fos un moviment i no un partit.

El valor de la Crida és que els seus membres volen eixamplar sempre els seus braços per aplegar a més persones, no per complexes elucubracions ideològiques sinó per la voluntat de ser més a fi de poder assolir uns objectius fixats. Algú va dir encertadament que Catalunya no és un país que crida, però els catalans estem cridats a ser tossudament obstinats per assolir la República i restituir el President injustament deposat. El camí de la unitat planà al llarg de moltes intervencions i en els comentaris que vaig poder escoltar entre els assistents. La gent de la Crida no entén la desunió dels independentistes en unes eleccions tan fonamentals com seran les properes municipals. La gent vol nous lideratges i pressiona perquè les tàctiques partidistes no ens distreguin dels objectius estratègics. Algun intervinent esmentà a Martí Pol per dir-nos que “no tot és desar somnis pels calaixos”, el mateix poem ens diu que “serem allò que vulguem ser”. La Crida, i els cridats a sostenir-la, hem de posar-nos a caminar conscients que cal fer molta feina per vèncer les resistències i inèrcies d’uns partits independentistes massa preocupats en mirar-se uns els altres o especular en veure qui proclamarà la República. Cal passar per damunt d’aquestes miopies polítiques i construir un nou espai polític hegemònic en el món de les idees, aprofitar l’energia creativa de les persones per construir la millor estratègia per caminar cap la República. La Crida, per ser una suma de persones i no de sigles, és lliure i gràcies això convida als seus cridats a dibuixar el millor camí per assolir els objectius proposats.