He quedat sorprès per les acusacions fetes contra el
germà Andreu Soler, monjo benedictí de Santa Maria de Montserrat i mort fa uns
quants anys. Algunes cròniques periodístiques han presentat a l’Andreu Soler
com una persona depravada atenent a les acusacions d’abús efectuades per Miguel
Angel Hurtado quan era un jove que participava en el grup d’escoltes del
monestir. Aquestes acusacions, no són cap novetat, feia uns quants anys el
mateix Hurtado havia iniciat una campanya, a partir de la seva experiència, per
modificar la prescripció dels delictes d’abús sexual a infants. La novetat de
la notícia d’ara és que, després de molts anys de denunciar en medis de
comunicació aquest fet sense dir noms, Miguel Angel Hurtado ha posat rostre a
la seva acusació i ha situat els fets en el monestir de Santa Maria de
Montserrat. Amb el conseqüent impacte mediàtic que ha tingut la qüestió, i l’aprofitament
d’alguns comentaris fan per acarnissar-se contra el monestir de Santa Maria de Montserrat
i els seu compromís amb Catalunya. Quan passa això, hom pot sospitar que les casualitats
són més que improbables.
Voldria parlar bé del germà Andreu i del monestir de
Santa Maria de Montserrat. És de justícia fer-ho. Ho vull fer perquè vaig tenir
l’oportunitat de tenir força relació amb l’Andreu Soler sempre a fi de bé. El germà Andreu era un monjo molt conegut,
especialment per l’acolliment que feia als peregrins a l’hostatgeria, la seva
direcció des de l’any 1959 dels anomenats Nois de Servei d’Ordre-Escoltes de
Montserrat o per algunes de les diverses iniciatives socials que impulsà, entre
elles la Penya Barcelonista de Montserrat-Monistrol o la seva participació
activa en l’Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona. El germà
Andreu era un belluguet simpàtic. Tenia una curiositat inquieta i inabastable,
la qual sabia gestionar hàbilment. Sempre estava assabentat de ot i, amb to
confidencial, ho explicava a qui el volgués escoltar. Dic tot això per
presentar la persona, però el retrat fora incomplert sinó destaqués la seva
dimensió monàstica, era un monjo de pedra picada amb una fidelitat eclesial ben
contrastada.
La meva relació amb el germà Andreu fou sempre en la
vessant religiosa. Diria que, després del germà Carles Solà, el germà Andreu
fou el següent monjo que vaig conèixer quan jo era un nen i passava els llargs
estius entre les cel·les, la sagristia fent d’escolanet i jugant per les places
o la muntanya. Des de llavors vaig mantenir viva una relació amb el germà
Andreu fins la seva mort. El seu guiatge espiritual fou clau per no perdre’m en
els difícils anys d’una joventut plena de molts interrogants i desitjos. Les
xerrades a la porteria o caminant pel jardí m’ajudaren a ressituar un vida de
fe en alguns moments més confosa del que jo hagués volgut. Reconec que els seus
consells, mai donats com a imposició, sinó com a acompanyament em foren útils
per saber quin era el meu camí interior. A través del germà Andreu vaig
descobrir que la fe podia viure’s amb alegria, donació als demés i joia
interior.
Foren anys de repensar el cristianisme a la llum de l’impuls
conciliar. Els consells del germà Andreu em permeteren situar el meu seguiment
de Jesús en clau de fe dialogant amb el món i gens acomplexada en una societat
que estava canviant de paradigmes. El propi germà Andreu fou un lluitador constant
en la defensa dels religiosos que no eren sacerdots i volien viure en igualtat
dins d’una comunitat religiosa. El seus estudis a la facultat de Teologia li
permeteren entendre millor el que per ell era una intuïció de fe renovada a la
llum dels signes dels temps. Fou una persona que m’aportà valors i asserenar el
meu esperit. Cada persona pot haver tingut una experiència personal i
irrepetible de la seva relació amb el germà Andreu. Aquests dies s’ha conegut una
versió dissonant amb el que és la meva experiència. Les relacions entre
persones són complexes i polièdriques, per això he volgut exposar la meva
percepció extreta de la meva relació personal amb el germà Andreu sempre
correcte, afable i compartida amb altres persones que li confiàvem les nostres inquietuds
i esperances.
Gràcies per la teva entrada. Tots sabem perquè, justament ara, -ben aviat començaran els judicis per l'1-O i Montserrat es posicionarà d'una manera clara, com sempre ha fet- s'ha organitzat aquesta campanya de desprestigi de Montserrat, intentant desacreditar la força moral i espritual dels monjos i del monestir, mitjançant gresu acusacions contra el germà Andreu Soler. Ja sabem com va això: tacat un tacats tots, com l'oli quan s'escampa. No se'n sortiran, però, Montserrat és molt Montserrat, però cal que entre tots fem aflorar la veritat, com tu fas amb aquesta entrada al teu blog, explicant la teva experiència. Jo faig el que puc al meu mur del Facebook. Dit això, com puc fer-ho per m'assebentar-me de les noves entrades al teu blog? tecnològicament soc un desastre. Soc analògica, noi! Salutacions molt cordials.
ResponElimina