diumenge, 6 de gener del 2019

Una nova església cristiana, l’ortodoxa de Kiev


Una solemne cerimònia a la catedral ortodoxa de sant Jordi d’Istanbul  ha segellat la independència d'Església Ortodoxa d'Ucraïna. El lloc escollit estava carregat d’un alt valor simbòlic. La històrica ciutat de Constantinoble, seu de la primera església ortodoxa  separada de l’església catòlica romana ha estat escollida per confirmar la  ruptura entre els patriarcats de Kiev i Moscou originant la quinzena Església Ortodoxa autocèfala, la d'Ucraïna. Constantinoble fou la gran capital referència de l’anomenat Gran Cisma d’Orient, esdeveniment que va dividir l'Església cristiana que acceptava la doctrina del concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. Ara, el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I, cap de l’església autocèfala de Constantinoble reconegut amb el títol honorífic de presidir totes les església ortodoxes, va presidir l'acte al costat del metropolità de Kíev, Epifani, que va ser triat la tardor passada per part de bisbes ucraïnesos que van voler escindir-se del Patriarcat de Moscou.

La delegació ucraïnesa la va encapçalar el president d'Ucraïna i nombrosos sacerdots i polítics, entre ells l’ex mandatari Viktor Iúsxenko. Després d'un solemne rebuda coral a Epifani, jove patriarca de 39 anys, els dirigents eclesiàstics van col·locar en una taula de l'església el toms (decret), un pergamí escrit en grec que certifica la independència de l'Església d'Ucraïna. Mesos abans, l'octubre passat, el patriarca Bartomeu havia revocat el toms de 1686 que vinculava les esglésies de Kíev al patriarcat de Moscou. L’origen de l’església cristiana en aquests territori es remunta a l’any 988 quan Vladímir I de Kíev es va batejar, adoptant oficialment la confessió religiosa de l'Imperi Bizantí com a religió estatal per al regne de Rus de Kíev. Des dels seus inicis el cristianisme d’aquest ampli territori estigué vinculat a Constantinople. A conseqüència de la invasió mongola de la Rus de Kíev, el metropolita Màxim de Kíev es va traslladar de Kíev a Vladímir, capital del Principat de Vladímir-Suzdal, en 1299. En 1325, Iván I va traslladar al metropolita Pere de Kíev des Vladímir a Moscou, capital del Principat de Moscou amb el títol de Metropolita de Kíev i tota Rus.

El 15 de desembre de 1448, per indicació del príncep Basili II de Moscou i el Consell de bisbes del Principat de Moscou nomenà al bisbe Jonàs de Moscou com Metropolita de Kíev i tota Rus sense el consentiment del Patriarca de Constantinoble. Aquest fet va significar l'autoproclamació de la autocefalía10 per l'Església ortodoxa russa, 11 des produint només cinc anys abans de la caiguda de Constantinoble en 1453. El metropolita Jonàs de Moscou va ser l'últim a ostentar el títol de Metropolita de Kíev i tota Rus. A partir de la seva mort en 1461, Teodosi de Moscou va ser el primer a ostentar el títol de Metropolita de Moscou i tota Rus i l’església ortodoxa de Kiev fou considerada una església autònoma dins de l’església ortodoxa autocèfala de Moscou. Ara, amb la signatura del patriarca de Constantinoble, s’ha fet efectiva canònicament la separació de l’església ortodoxa de Kiev de l’església de Moscou. La recerca d'aquesta independència s'havia intensificat després de l'annexió per part de Rússia de la península ucraïnesa de Crimea el 2014 i el suport de Moscou a milícies separatistes a l'est d'Ucraïna.  Aquesta decisió ha estat rebutjada pel Patriarcat de Moscou, que porta temps enfrontat amb el patriarca ecumènic de Constantinoble. Un dels portaveus del Patriarcat de Moscou, Vladímir Legoida, va afirmar al seu canal del servei de missatgeria Telegram que el 'toms' va ser subscrit en violació de totes les regles i, per això, no té "tot valor canònic" i no és més que "un tros de paper". L'arquebisbe Ilarió, cap de relacions exteriors de l'Església Ortodoxa russa, va comparar la situació amb el Cisma d'Orient i Occident de 1054 i ha advertit que el conflicte actual pot prolongar "per decennis i fins i tot segles". El conflicte està servit, ja que tot i que el patriarca de Constantinoble és el més prestigiós de les ara quinze Esglésies Ortodoxes autocèfales, el seu poder és limitat, especialment quan Moscou té sota la seva jurisdicció a més fidels que les altres branques juntes. Amb Moscou i Constantinoble en rumb d'enfrontament, les altres Esglésies autocèfales - entre elles la grega, la sèrbia, la romanesa, la búlgara, les de Xipre i Geòrgia, i les molt prestigioses però petites d'Alexandria, Jerusalem i Antioquia (per a Síria) , hauran d'anar triant bàndol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada