Els cristians perseguits a l’Orient Mig

Aquestes dades nadalenques, la litúrgia cristiana i les tradicions populars ens fan més presents l’Orient Mig. Falta pocs dies per evocar la vinguda dels mags d’Orient. Tot a punt a aquesta zona del món. És un bon moment per recordar les enormes dificultats que pateixen els cristians que viuen a l’Orient Mig, especialment on és important la presència de d’islamistes radicals, des de les convulses terres de Síria i Irak fins a Egipte. La minoria copte d’aquest país, uns 10% de la població total, és  objecte d’una acció repressiva continuada per part de l’islamisme radical. Per més que la dictadura militar egipci vol buscar els culpables a l’exterior, i sempre parlen de “dits estrangers” quan hi ha episodis violents conra els cristians, altres veus indiquen que la progressiva radicalització política dels Germans musulmans, com a resposta a la persecució de la dictadura militar, ha accentuat les tensions internes a la societat egípcia. No cal anar buscar la llarga mà dels jihadistes o les sovintejades franquícies d’Al Qaeda. Un sector de la societat egípcia s’ha radicalitzat per l’obstinació de l’actual sistema polític de governar amb disciplina fèrria i trucar les consultes electorals, o d’amagar els problemes de les minories.

Les esglésies cristians de Bagdad, de Mosul o d’Arbil, o les del nord d’Irak, la majoria parlem en arameu i es consideren, especialment les assíries, descendents directes dels pobles d’Assíria i Babilònia, i són tingudes per unes de les esglésies cristianes més antigues del món. A Irak, per més que les autoritats sunnites i shiites, demanen la permanència de les comunitats cristianes, el cert és que en poc temps aquestes han passat de tenir un milió i mig de fidels a quatre-cents mil. Avui és viu un veritable èxode dels cristians de l’orient mig especialment des d’Al Qaeda els declarés “objectiu legítim”.

Als països de l’orient mig ha d’haver-hi pau també per les comunitats cristians perquè elles s’estan convertint en comunitats màrtirs per l’acció d’un terrorisme polític que es pretén fonamentar en principis religiosos. La ironia d’aquesta situació és que aquestes comunitats cristianes són l’objectiu d’aquest terrorisme degut a la guerra endegada pels molt cristians dirigents d’Estats Units i els seus aliats