L’elecció del papa Francesc aporta esperança. No sóc
només jo qui ho diu, hi ha molts comentaris a la premsa que confirmen aquesta
intuïció. Sorprèn l’important nombre d'articles de persones allunyades de
l’Església catòlica que parlen positivament del cardenal Bergoglio. Han estat
una sèrie de gestos i frases les que estat el motiu de generar aquesta
l’esperança.
El papa Francesc ha de ser l’impulsor d'importants canvis
eclesials. La comunitat cristiana es troba davant de mutacions profundes. Això és molt evident en aquells
països de llarga tradició cristiana, en aquests països aquest procés de canvi
és particularment evident. Cal superar un cert passat, mentre que el futur
encara s’està prefigurant i dóna la impressió que algun cop se'ns escapa de les
mans. L’Església cal renunciar a moltes
coses. El temps actual és apassionant, ple de reptes i dificultats, però cal
viure’l també com una oportunitat i una gracia.
És el moment de retornar a allò que està al cor de la
nostra fe i que ens fa cristians: aquest és el gran repte que hem d'assumir els
cristians d'avui. Aquest és el sentit de “l’Any de la fe” promogut pel papa
Benet XVI als cinquanta anys començava el Concili Vaticà II i que haurà de
continuar el seu successor Francesc. En aquest camí eclesial el papa no estarà
sol doncs són molts els cristians que han vits renovada la fe i l’esperança al
sentir les primeres paraules del cardenal Bergoglio i veure la humilitat i
senzillesa dels seus gestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada