Des del meu blog,
i fa temps, he insistit en que davant la situació econòmica en que es troba
Catalunya cal un gran acord polític per trobar les alternatives adequades.
Durant aquest temps, l’horitzó polític s’ha eixamplat per: la incorporació d’objectius
sobiranistes i la necessitat d’un acord institucional per consultar sobre com
anar en aquesta direcció. Les dificultats trobades, junt amb les reaccions en
contra d’aquest procés han trasbalsat el mapa polític català.
Ara l’escenari
polític torna a ser complex i el pes de la crisi econòmica s’ha accentuat. El
camí sobiranista, el qual es viu com una afirmació irrenunciable, adquireix
notables matisos introduïts per una crisi que no para. Sense desvirtuar cap
dels objectius proposats, potser caldria repensar-los a la llum dels límits
trobats i de l’agreujament de la situació econòmica. En aquesta tasca, cal
obrir el ventall dels acords i procurar sumar al màxim de forces polítiques.
Cal consensuar i
sumar diverses sensibilitats polítiques tant en el desenvolupament del projecte
de transició nacional com també en la
sortida de la crisi econòmica. Però aquest acord, possible en l’àmbit
parlamentari, s’hauria de traduir a fi
de donar confiança als ciutadans en acords de govern. No és possible ni
desitjable deixar a l’actual govern de la Generalitat sòl. Ara és el moment de
posar per davant allò que ens uneix i identifica, al marge de els diferencies
particulars, i entendre que els ciutadans necessiten tornar a confiar en els
seus polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada