Estem en el camí de la Pasqua. És un itinerari vers la llum que posa de manifest l'aliança de Déu amb el seu poble, però també és una confrontació de Jahvé amb les divinitats estrangeres. El
text de l'Exode que s’escolta per Dijous
sant, esdevé violent. La Pasqua, el pas del Senyor, es podia manifestat d'una manera menys agressiva. La victòria de Déu, que farà "justícia contra les divinitats
d'Egipte" (Ex 12, 1-14) es podia haver produït sense la mort dels primogènits d'Egipte. Sempre he pensat que Déu hagués estat més misericordiós amb els enemics del seu poble. ¿No hi havien altres
camins per vèncer les idolatries
dels injustos?.
Reconec que em trobo incòmode en
aquells paratges de l’Antic Testament en els quals Déu mostra uns rostre dur i
violent, a voltes exterminador. Avui, dia de l’amor fratern, es bo recordar que
on hi ha caritat i amor allí hi ha Déu. Per això el Déu és una divinitat de pau
i harmonia. Els cristians, tot sent hereus d’una tradició que té part de les
seves referències en una imatge violenta de Déu hem de reivindicar la seva
bondat i justesa en la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada