A més d’una persona li pot sorprendre que sant Benet
dediqués el primer paràgraf de la seva regla a parlar sobre l’obediència.
Especialment si hom considera la poca inclinació que els humans tenim a obeir;
actitud comprensible com a reacció a una època fonamentada en rígides, i a
vegades incomprensibles, disciplines. Per altre part, també es pot considerar
justificada aquesta preocupació perquè la regla, com a norma que aspira a
ordenar una vida en comú d’unes persones, necessita, a més de ser coneguda i
compresa pels seus destinataris, ha de ser acceptada i aplicada. Una mirada al
nostre entorn és suficient per descobrir que qualsevol entitat o associació té
els uns estatuts on es combinen les finalitats socials (allò que defineix la
seva identitat) i unes normes que regulen la seva activitat i les relaciones
entre els seus associats.
Però en el primer paràgraf de la regla de sant Benet
l’esment a l’obediència ultrapassa la voluntat de ser simplement un conjunt de
normes estructurades per ordenar la vida comunitària. En el tres versets
inicials de la introducció de la regla,
sant Benet proposa l’obediència com un instrument eficaç d’educació de la
voluntat personal “renunciant als teus
propis volers” per retrobar Déu a través del Crist. És així com
l’obediència esdevé un mitjà poderós i eficaç “fortíssimes i esplèndides armes” que ajuden el peregrinatge de les
persones vers Déu. És així com aquesta obediència és compresa com un camí
eficaç cap a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada