Fa pocs dies es celebrà la Setmana Mundial de l’Harmonia
Interconfessional promoguda per l’ONU. En ocasió d’aquest esdeveniment, el
Parlament de Catalunya organitzà, com és tradició, un acte institucional entorn
al fet religiós. A partir de els diferents intervencions dels ponents i
discursos més polítics vaig treure les següents conclusions. El diàleg
interconfessional és positiu i per això cal afavorir-lo creant condicions
perquè estigui present en les agendes polítiques i socials. La governança de la
societat necessita incorporar aquest diàleg en els àmbits que poden afavorir la
sana convivència.
En aquests anys, a Catalunya s’ha consolidat un model de
convivència fonamentada en el respecte i diàleg. Cal explicar aquest model i
exportar-lo com exemple de maduresa democràtica. Gràcies a aquesta diàleg de
les religions existeix una forta base per la cooperació i col·laboració que
permet incorporar les religions en la resolució dels problemes morals de la
societat. Davant la greu crisi social, econòmica i política ¿què diuen les
religions? ¿quina esperança poden aportar davant aquesta crisi?. Les religions
han de debatre per ajudar a trobar sortides a l’actual atzucac. Els moments són
difícils i la seva gravetat pot conduir a la desesperació o la incertesa; però
les religions tenen el deure moral d’intervenir perquè prevalgui l’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada