Jesús, un immigrant i un desplaçat

Durant el temps de Nadal l’evangeli presenta la petita història de la família de Jesús, des del naixement fins les diferents adversitats que afectaren a Josep i Maria en aquest primers moments. Herodes, l’autoritat i el poder d’aquells temps, es trasbalsaren al saber que havia nascut l’infant Jesús. La resposta del poder fou contundent, exterminar tots els nens per intentar fer desaparèixer a Jesús. Josep, per mitjà d’una visió, rebé la instrucció de fugir i amagar-se a Egipte mentre Herodes visqués. A la seva mort, tornaren de nou a Israel, però en lloc de residir a Judea anaren a Galilea, a un poble anomenat Natzaret. Per això Jesús, més tard, se’l coneixerà com a Jesús el natzarè.

En aquest anar i tornar d’Egipte la família de Josep, Maria i Jesús es converteixen en immigrants. Han de marxar de casa seva perquè estaven en perill i de volta Josep no gosà de retornar a Judea i immigrà a Galilea. El bisbe Joan Carrera en les seves reflexions nadalenques ens presenta a la família de Jesús com uns exiliats. Aquesta condició li dóna peu a trobar paral·lelismes amb la situació d’avui i per això diu “a qualsevol de les nostres ciutats europees només ens cal sortir al carrer per trobar-ne imatges vivents” que recorden a l’exili de Jesús i la seva família. Contemplant l’exili de Jesús el bisbe Joan Carrera evoca uns versos del poeta mossèn Jacint Verdaguer:

“L’infant Jesús demana pa

i sant Josep no li’n pot donar

Lo patriarca agafa l’eina

i a la ciutat va a cercar feina

- Deu-me treball, oh bona gent,

que vinc de fer un llarg viatge

i no tinc res, ni pa ni hostatge.

Els durs versos de Verdaguer, diu el bisbe Joan Carrera, connecten amb la nostra vida de cada dia on tantes persones, com Sant Josep, pateixen exili, no tenen feina ni habitatge.