Pel seu interès reprodueixo la intervenció de
Taoufik Cheddadi en una jornada sobre l’Islam on presentà la proposta de
construir un fe musulmana referenciada al context català. El que es podria
qualificar com un Islam català. Avui presento la transcripció de la primera
part de la seva intervenció i demà la resta.
Islam sunnita, Islam xiïta, islam ortodox,
islam sufí, islam tradicional, islam polític, islam modern, islam transnacional
com a títol d'aquesta trobada, islam europeu i ara islam Català !!. Quants
islam hi ha. La veritat és que l'Islam és un, l'islam de la Noble Alcorà i
l'autèntica Sunna del Missatger Muhammad ( SAS ), però la manera d'entendre i
practicar varia, cal tenir-ho molt en compte el context espai-temps a l' hora
d'establir judicis i veredictes islàmics, el context de la Meca, és diferent de
Medina. L'imam Màlik ibn Anas tenia
com a font de legislació Amal ( actes
) fet per la gent de Medina (la ciutat), i d'allí tenim les actes de Córdova,
de Granada, de Fes, de Tetuan, de Sous, etc... L'Imam Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií tenia tot un corpus jurídic a Bagdad,
i adquirí un altre després d'instal·lar-se a Egipte.
Aquí a Europa, exactament a Catalunya podem
tenir un Amal català, seguint la
terminologia Maliki, tenint present que a Al·là li pertany l'orient i
l'occident. ¿Què significa ser Musulmà català? ¿qui som?, ¿que volem ? i ¿com
ho volem? Taoufik Cheddadi insistí a incloure l'Islam com un component més de
les senyes d'identitat catalana juntament amb la greca - romana i la jueva- cristiana. No només per la presència
demogràfica actual de mig milió de ciutadans musulmans que paguen els seus
impostos indirectes i directes, sinó també pel notori arrelament històric
cultural i creador de civilització. Cheddadi
va llançar una crida dient: cal repensar la religió, el concepte clàssic de la
il·lustració ja està passat de moda. Déu ha mort digué Nietzsche, l'home ha
mort segons Foucault, el text ha mort segons Barth, llavors que ens queda ? es
preguntà. Entre la religió com a opi del poble segons Marx i la religió motor
del capitalisme (ètica protestant ) de Max Webber, podem trobar una lloc per la
religió o l'espiritualitat a la nostra societat postmoderna.
Per parlar un llenguatge comú, les bases de
l'Islam català han de ser el desenvolupar els maqasid de la Xaria, els anomenats propòsits, objectius o
finalitats de la Xaria, entenent la Xaria com el camí i la font; el camí
islàmic en el context català partint de les fonts sagrades: el noble Alcorà i
la autèntica Sunna. El concepte en si no té res de nou. Els objectius de la Xaria
són unes qüestions prou reconegudes per tots els grans savis. Entre els
especialistes en Usul al fikh (fonaments
de la jurisprudència ) que van afirmar la importància d'aquests objectius estan
Ibn al Hayib, al Qarafi i al Shatibi entre
els malaquites, al Yuwaini, al Gazali i Ibn Abi al-Izz, Abd al-Salam entre los shafiís i al Tufi, Ibn Taymiyya i Ibn al Qayyim entre els hanbalis, as
Sarjasi i Ibn Nujaym dels hanafis.
Els cinc objectius són: (1 ) protegir la religió; llibertat religiosa (2 )
protegir l'ànima, que s'entén com protegir la vida, (3 ) protegir la genealogia
- o en termes més moderns, protegir la família com a institució, ( 4) protegir
la ment, que podria entendre com la llibertat de pensament, i ( 5) protegir la
riquesa, els béns ( l'economia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada